Necroturisme: definició

Cementiri d'Olšany (Praga)

El terme necroturisme designa la visita d’un indret on és possible estar en contacte directe o simbòlic amb la mort, segons els professors John Lennon i Malcolm Foley de la Glasgow Caledonian University, que descriviren el fenomen, pels volts de 1990, com un fet característic de l'època moderna, malgrat els primers pelegrinatges a tombes de sants durant l’Edat Mitjana es poden considerar ja perfectament necroturisme. Han nascut altres neologismes més o menys sinònims a necroturisme: thanaturisme, turisme del dolor, o turisme de la foscor o turisme funerari. L’anomenat “turisme de la mort”, però, es relaciona amb la pràctica del suïcidi assistit o de l'eutanàsia en països on estan legalitzats.

Cementiri de Sant Cristòfol de Castellbell

El necroturisme es concreta en una sèrie d’activitats turístiques que es podrien ordenar (per ordre decreixent) segons la morbositat que el visitant té:

Thanaturisme extrem: assistència a execucions o enterraments, molt habitual en d’altres èpoques o, actualment, en determinades cultures. El cas de l’assistència a enterraments com a activitat turística ha estat especialment explotada, per exemple, a la Índia, on és habitual que els tours turístics assisteixin a cremacions al costat del Ganges. En el cas de les execucions, actualment aquesta pràctica no està relacionada amb el turisme sinó amb comportaments socials, religiosos i culturals molt determinats.

Turisme de la tragèdia: visita d’indrets on han esdevingut catàstrofes o accidents, un exemple dels quals és la Zona Zero de Nova York.

Turisme del genocidi: visita de llocs d’execució en massa, per exemple els camps de concentració.

Turisme del dolor o de la pena: visita d’indrets funeraris com cementiris o memorials.

Turisme de la guerra: assistència a recreacions d’episodis històrics sagnants, com per exemple les representacions teatralitzades de batalles o visita de camps de batalla concrets.

Turisme del patiment: visita de presons històriques i de calabossos.

Turisme de la por: visita de museus amb objectes morbosos o de tortura, i de rutes relacionades amb assassins, per exemple les de Jack l’Esbudellador de Londres.

Aquesta seria una de les possible classificacions d’aquest tipus de turisme. Se’n podrien fer moltes més. Per exemple, el turisme religiós que assisteix a les represetacions de la passió i la mort de Jesucrist.

Cementiri de Collbató

Pel què fa a les visites de cementiris, se’n poden diferenciar dues classes segons la motivació que hi porta el turista:

Visita sensacional: el turista busca històries i mites relacionats amb la mort en un cementiri concret. Un exemple molt clar és la visita de tombes de personatges famosos, la presència dels quals augmenta automàticament l’atractiu turístic de qualsevol recinte. Us recomanem escoltar el relat de la tomba del soldat Harry Potter que fa la periodista Nieves Concostrina.
Visita cultural: el turista mostra interès pels aspectes artístics, arquitectònics i històrics del cementiri. També s’interessa per la vida dels personatges enterrats i per la història del recinte.

Cementiri de Sant Cristòfol de Castelbell

Us incloem algunes fonts interessants:
Seaton. A.V. (1996) “Guided by the dark: From thanatopsis to thanatourism”, International Journal of Heritage Studies, 2:4, 234-244.
Balimann, S. “La visite de cimetière, une offre touristique à developper sur l’Arc lémanique”. Treball final de l’Ecole Suisse de Tourisme de Sierre (2007). Iinteressant tesina amb una àmplia introducció sobre el turisme funerari i l’evolució dels cementiris. (pdf).
Web de la University of central Lancashire sobre el necroturisme
Blog Grief Tourism

Cementiri d'Olšany (Praga)

El diari El Público va publicar (2006) el resultat d'una enquesta sobre els cementiris més ben valorats per part dels lectors. És important assenyalar que, al nostre país, l'explotació turística d'aquest patrimoni extraordinari s'ha començat a desenvolupar fa molts pocs anys i que les rutes turístiques pels cementiris i les senyalitzacions específiques són molt recents.