Cementiri de Lloret de Mar (La Selva)


2009

El Cementiri actual de Lloret de Mar és fruit de la reforma que s’efectuà entre els anys 1896 i 1901 sota l’impuls i mecenatge de les nombroses famílies indianes de la població, el nivell social i econòmic de les quals era remarcable. El projecte, de l’any 1892, és obra de l’arquitecte Joaquim Artau. Originàriament, els voltants de la parròquia de Sant Romà es començaren a utilitzar com a cementiri a partir del segle XVI però els corrents higienistes que propulsaren l’allunyament del cementiris dels nuclis urbans provocaren que se’n decidís un nou emplaçament.

L’arquitecte va projectar un recinte que imitava el traçat de les ciutats decimonòniques amb passejos i places i que, a més, reflectia la jerarquia social. Actualment, existeixen també noves zones de nínxols. Com podem veure a d’altres cementiris, l’avinguda principal que condueix a la capella és on trobem les tombes més importants. Al costat esquerre de l’avinguda, l’espai es distribueix en dos carrers perpendiculars que es creuen al centre, i tres carrers perimetrals. En aquesta zona hi ha uns quants hipogeus de primera i gairebé tots els de segona i tercera. A la dreta del passeig hi ha la part més moderna i, a l’extrem, el sector destinat a les inhumacions civils i als no batejats.

Conté un total de trenta-set panteons modernistes, obres d’escultors i artistes tan renombrats com Josep Puig i Cadafalch, Vicenç Artigas, Antonio M. Gallissà, Bonaventura Conill, Eusebi Arnau o Ismael Smith. Totes aquestes obres estan senyalitzades amb panells explicatius multilingües.

L’entrada al cementiri, obra de Joaquim Artau, es construí entre 1899 i 1901. Està formada per una tanca semicircular amb una porta central. La tanca té una part inferior d’obra amb gruixudes columnes coronades per copes de ceràmica i una part superior de ferro forjat. La porta també és de ferro forjat i és obra de Lluís Grau. A la dreta de la porta principal trobem l’antiga porteria on avui hi ha els serveis pels visitants. Antigament hi havia despatxos, sala d’autòpsies i dipòsit de cadàvers.

Us recomanem fugir una estona del brogit de Lloret i endinsar-vos en aquest magnífic exponent d’art funerari. La seva reduïda extensió us farà gaudir, encara més, de les obres.

Una bona entrada sobre el Cementiri de Lloret la trobareu al blog Recull de Lloret. http://reculldelloret.blogspot.com/2009/02/el-cementiri-de-lloret.html

Rosa Alcoy. El cementiri de Lloret de Mar: Indagacions sobre un conjunt modernista. Ajuntament de Lloret de Mar, 1990. ISBN 845059622X
I també http://lacomunidad.elpais.com/-expansion-/2008/5/5/lloret-mar-vestigios-del-modernismo

Si voleu veure més fotografies, cliqueu sobre la imatge següent:

Comentaris

HRUBIALES ha dit…
Queridos amigos
Gracias por ofertarme las fotos, tambiém estoy a disposición de vosotros. Muy bueno vuestro espacio.
Sinuhe ha dit…
Un camposanto espectacular, tanto por belleza como por historia. He disfrutado con la belleza de las fotografías.

Un saludo
QUÉ TAL, lamento mucho la tardanza, pero los comentarios en mi blog estaban moderados y no lo sabía hasta hoy que entré al DASHBOARD.

Si aún estoy a tiempo, POR SUPUESTO que pueden usar todas las fotos que quieran sin ningún problema y para los fines que más convengan a sus intereses.

Saludos desde Montreal, Canadá y una vez más MIL DISCULPAS por el error de comunicación inmediata.

Mi correo es picaysabe@gmail.com por si desean más información.

Hasta pronto!

-RSF
Reportero sin Fronteras
De hecho y esperando que no les moleste, he incluído su blog en la portada de mi BANCO DE IMÁGENES para que más personas puedan conocer su trabajo.

www.picaysabe.com

en el sidebar bajo el título, Imatges de pedra i de silenci

Hasta pronto.