Tomba de Sant Ramon Nonat (Sant Ramon, La Segarra)



El poble de Sant Ramon, anomenat antigament La Manresana, està situat a la comarca de la Segarra i té uns tres-cents vuitanta habitants. L’existència d’aquest nucli està documentada des del segle XI.

Des del segle XIII, al voltant d’una petita ermita dedicada a Sant Nicolau, s’anà construint un monestir mercedari anomenat Priorat de Sant Nicolau. A partir del segle XV, però, ja s’anomenava Convent de Sant Ramon i el recinte religiós s’anà ampliant fins arribar a les dimensions actuals, que li donen el sobrenom de L’Escorial de la Segarra. Les despulles del Sant hi foren traslladades l’any 1674.

Una llegenda ens explica perquè les despulles de Sant Ramon Nonat, mort l’any 1240 a Cardona, estan en aquesta població de la Segarra (text extret de Turisme de la Segarra):

Sant Ramon Nonat va morir a Cardona el darrer diumenge d’agost de 1240. Els Vescomtes de Cardona i els Mercedaris es barallaven per aconseguir els drets sobre el cos del sant. Per solucionar la situació, van decidir posar el cos del sant difunt damunt d’una mula cega; allí on la mula el portés, allí l’enterrarien. La mula el va portar fins allà on havia nascut Sant Ramon: a l’ermita de Sant Nicolau, al terme del Portell. A aquesta ermita el sant hi havia anat sovint quan feia de pastor, abans d’entrar a l’orde de la Mercè. La llegenda diu que quan la mula va arribar, va donar tres tombs i va caure morta en sec.

De la llegenda n’ha sortit la tradició de donar tres tombs al voltant de la tomba per aconseguir el favor del Sant.

Us recomanem visitar el Museu d’exvots que hi ha al monestir (només cal prémer el timbre que hi ha al costat de l’altar major). A tot Catalunya només existeixen tres museus d’aquests objectes: a Montserrat, a Núria i a Sant Ramon. Està ple de petites tabletes de fusta pintades donant gràcies al Sant. La senzillesa i humilitat que presenten són corprenedores. Molts d’aquests exvots són de parteres, de les quals és el patró Sant Ramon.

La tomba, situada en un cambril lateral, està formada per un altar sobre el qual hi ha una urna de vidre que conté una talla jacent del Sant. L’urna sembla suspesa sobre els núvols, aguantada per dos àngels. Corona l’obra una talla de la Mare de Déu. Tan l’espai com les figures són obres de l’escultor contemporani Jaume Perelló. El cos del Sant fou espoliat l’any 1936 i, actualment, aquesta tomba només en conté unes relíquies.

Comentaris

Galderich ha dit…
És una meravella de monestir. Llàstima que no reproduiu una fotografia d'exvots, n'hi ha de molt bons i també estan vinculats a la vida i a la mort...
Miss Trudy ha dit…
Que belleza! Perdon, no me habia comunicado por que estaba en el hospital! Me encanto este post.
Ksawery ha dit…
Curiosa posició de la tomba, al mig de la sala per donar les voltes... Això em recorda a la columna amb l'escarbat del temple de Luxor on segons diuen has de donar 7 voltes per tenir sort...

També es curiosa la posició de la representación del sant a dalt de l'altar.

No vau fer fotos als exvots?
Landahlauts ha dit…
Qué curioso el altar y la tradición de dar las tres vueltas...

Recuerdo haber visto exvotos en una capilla que había junto a la iglesia de la patrona de Granada. Fue hace unos años y daban un poco de escalofrío el ver reproducciones de brazos y piernas, fotos de niños, colas de pelo, etc. Preguntaría lo que ha preguntado Ksawery...

Saludos!!
Esther i Toni ha dit…
Además de los interesantes exvotos,exponen también libros iluminados y de registro antiguos.
Landahlauts ha dit…
Qué son libros iluminados???
Esther i Toni ha dit…
Hicimos la visita completa en 2003,antes de la digital,por lo que no tienen mucha calidad...y las pasamos a VCD,de donde no sabemos sacarlas.
Es muy interesante también el vecino pueblo de Montfalcò Murallat,donde se come muy bien,así como en La Ferradura,en San Ramón.
Esther i Toni ha dit…
Libros antiguos copiados a mano decorados con pan de oro y coloreados(los encierran en urnas por si acaso)
jflar ha dit…
No sabía que la tumba de San Ramón estuviera allí. Me ha recordado a la tumba de San Antonio en Padua en forma, aunque algo mas pequeña, y por las costumbres que narráis de los exvotos.
aliD ha dit…
^^ m'agradat moltíssim!
Me cuesta encontrar sitios donde no se frivolice con el tema del lecho de muerte.
Que bonita historia la de la mula.

Me ha sorprendido gratamente vuestro blog y me lo miraré para planear alguna que otra "excursioncilla findesemanera".
Gracias por postearme en freakarq.
Ahora estoy trabajando en un post sobre la tumba de LeCorbusier. Espero no decepcionaros, pero para nada tengo tanta experiencia como vosotros. La verdad, sois un buen ejemplo a seguir.

Entrades populars