Cementiri d’ Olšany (Praga, República Txeca)


Febrer de 2007

És el cementiri més gran de la ciutat de Praga. Va sorgir, al voltant d’una capella dedicada als sants patrons protectors contra la plaga -Sant Rocha, Sant Sebastià i Santa Rosalia, a causa d’una epidèmia de pesta entre els anys 1670 i 1680. També s’hi enterraren les víctimes de la plaga que assolà el poble de Wolsany entre 1713 i 1714 i els de l’epidèmia que hi hagué l’hivern de 1772. L’any 1787, Olšany esdevé el cementiri principal de Praga per decret de l’Emperador Josep II, que ordenà, també, traslladar els enterraments fora dels límits de la ciutat i buidar les criptes. Els veïns de la riba dreta del riu Vltava eren enterrats aquí, mentre que els de la riba esquerra ho eren al cementiri de Malostrana.


Consta 200 tombes amb capella o hipogeus, 25000 tombes, més de 65000 sepultures, 20000 nínxols, 6 columbaris per a cendres amb un total de 8350 receptacles, i dos prats per escampar-les. També té cinc recintes militars, sobre els quals ja n’hem parlat en d’altres entrades. El nombre de persones enterrades no es pot saber amb exactitud perquè el registre complert no es conserva però es calcula que és entre un milió dues-centes mil a dos milions de persones. Ocupa un espai de 46 hectàrees (el Cementiri de Montjuïc de Barcelona ocupa 56,79 hectàrees). Se n’encarreguen 44 empleats i té dues parades de metro.

El cementiri està dividit en 10 seccions, numerades amb números romans d’acord amb la seva antiguitat. La secció més antiga és la ocupada pels primers enterraments de 1670, al voltant de la capella de Sant Rocha, recinte tancat des de 1860.
L’any 1787 s’obrí la segona secció i és on està enterrat el periodista Karel Havlicek Borovsky. Les seccions més antigues contenen valuoses làpides del segle XVIII i XIX, amb obres de Franz Ignaz Platzer com la tomba del compositor Václav Jana Tomášek, de Franz Xaver Lederer, d’E. Bertoniové i d’Alois Zaraby. També hi ha obres de Vaclav Prachner, com la tomba de Jana Donata (1815), de Rudolf Tomášek (1815), de John Peterka (1821) i de J . Hock (1814). Dels escultors Joseph Max i Josef Malínského es conserva la tomba de M. Kloučka, 1820).

Vuit anys més tard s’inaugurà el tercer espai. L’any 1841, el quart. Vint anys més tard, el cinquè. Entre tombes de la secció segona a la cinquena, les més antigues, cobertes ara d’heura i molsa, n’hi ha de riques famílies.
Els espais sisè i setè s’inauguraren l’any 1885 i el vuitè i novè, on hi ha enterrat Jan Palach, s’obriren quatre anys més tard. I l’any 1896 el cementiri s’engrandí amb el primer cementiri municipal. Cal afegir, també el cementiri jueu a la secció X, amb entrada pròpia, on hi ha enterrat Frank Kafka.

La zona ortodoxa, on hi ha una capella russa d’estil Novgorod, construïda entre 1924 i 1925 gràcies al primer president del govern txecoslovac de 1918, Karel Kramar i la seva muller, una noble russa anomenada Nadezda Nikolaievna. Està envoltada per les tombes dels emigrants russos. Aquest temple és un monument únic d’arquitectura i pintura russes. La decoració exterior i interior va ser dissenyada pel famós pintor rus Jakovlevič Ivan Bilibin i pel seu fill, el pintor Aleksandr Ivanovich Bilibin. L’altar ortodox va ser construït segons el projecte de Vladimir Brandt i els icones són obra del pintor Katkov KM GN Jašvil.

L’entrada principal, de 1928, està aproximadament al centre, on hi ha una de les sales cerimonials, construïda l’any 1894 i reconstruïda el 1928. Prop de l’entrada al recinte jueu hi ha un altre accés i una segona sala cerimonial, antic crematori de 1898 que va ser transformat (1921) per l’arquitecte F.R. Nevole.

Passejar per aquest immens cementiri et permet observar, també, l’evolució de la societat: l’evolució dels símbols religiosos des del segle XVII fins ara, l’uniformitat de l’època comunista, l’art-decó... Fins hi tot hem vist un detall que hem anar veient en d’altres cementiris txecs: algunes tombes estan decorades amb ornaments nadalencs.

Comentaris

Galderich ha dit…
Fantàstic aquest cementiri. Gairebé és bucòlic!
Sinuhe ha dit…
Puede pasear en persona por este cementerio hace unos años y es realmente impresionante. Tiene rincones que son una verdadera preciosidad, por desgracia, me perdieron una maleta en el aeropuerto que jamás volví a recuperar en la que viajaban los carretes de fotos de éste cementerio y de vysherad. Ains...

En fin, que le vamos a hacer.

Muy buen repor, en vuestra linea. :)

Un abrazo y felices fiestas
Esther i Toni ha dit…
Sinhué, efectivamente este cementerio es impresionante por sus dimensiones y por su historia. Y, quizás, alguna cosa éxtraña también tiene puesto que a nosotros también se nos destruyeron la mayoría de las fotos, ya que algunas las tiramos en B/W analógico y en el laboratorio de Barcelona se encalló la máquina con nuestros negativos y los destruyó casi todos. Menos mal que llevábamos también la digital.... Saludos y buen año.
Ksawery ha dit…
Que buenos recuerdos nos trae vuestra entrada.

Realmente es un cementerio impresionante y, desde nuestro punto de vista, un caos. Intentamos conseguir un mapa pero no hubo narices. Tiene cierto aspecto de abandono que le da un toque especial, pero orientarse por él (fuero de los ejes principales) es difícil.

Nosotros debimos romper el maleficio del lugar pues logramos volver con todas las fotos... :). A ver si en breve hacemos una entrada al respecto.

Saludos y felices fiestas.
Lola ha dit…
Interessant i excel.lent reportatge.
Per cert el color de les fotografies molt ben triat en cadascuna d'elles.
Felicitats!!!
LoreG ha dit…
Quedaron muy lindas las fotos en blanco y negro.
Saludos
LoreG
Mar-Giverny ha dit…
Tengo pensado ir esta semana santa (si la salud me lo permite) Aunque ya veo que el maleficio no puede con todos, yo suelo viajar con cuatro cámaras digitales,espero que no ocurra nada :-)
Me ha gustado mucho la entrada y sin duda me servirá para cuando vaya.
Petons!