Morir en San Hilario (pel·lícula)



Direcció i guió: Laura Mañá.
País: Espanya.
Any: 2005.
Duració: 92 min.
Gènere: Comèdia.
Interpretació: Lluís Homar (Germán), Ana Fernández (Esther), Ferran Rañé (Teodoro), Ulises Dumont (Mariano), Juan Echanove (Cura), Eric Bonicatto (Cándido), Milton De La Canal (Pablo), Max Berliner (Cayetano).
Producció: Julio Fernández.
Música: Francesc Gener.
Fotografia: Javier Salmones.
Muntatge: Bernat Vilaplana.
Direcció artística: Balter Gallart.
Vestuari: Marisa Urruti.
Estrena: 3 de juny de 2005.

Sinopsis
El petit poble de San Hilario, tan petitó que no surt ni als mapes, té una especialització molt curiosa: tots els seus habitants es dediquen a preparar cada detall dels enterraments segons el gust dels clients, que hi van a morir confiant en el seu savoir faire. L’arribada de Germán, que desconeix aquesta curiosa activitat, provoca escenes de confusió i equivocacions.

La directora en va dir: "Morir en San Hilario" es una reflexión de la vida a través de la muerte. Del descubrimiento de la vida cuando uno ya no tiene nada que perder. En este pueblo que vive del cementerio, cada personaje simboliza una actitud ante la muerte.

L’acció es situa en un poble polsegós i solitari que podria ser de l’oest americà als anys 40 del segle XX, tot i que no hi ha referències temporals que puguin identificar-ho. La música acompanya les escenes amb una simbiosi especial. Va ser rodada a Argentina.

Tot i que moltes cròniques qualificaren la pel·lícula de comèdia, el cert és que a la vegada desprèn dolçor i respecte i que, en alguns moments, recorda el gènere literari del realisme màgic, cultivat, per exemple, per Gabriel Garcia Márquez, que et permet creure com a reals les situacions més fantasioses.

En definitiva, no us la deixeu perdre (potser caldrà anar al VideoClub....). És d’aquelles obres que, quan surt el rètol de The End, t’han emplenat i t’han encomanat una espècie de pau, de tranquil·litat i de lirisme que són del tot gratificants. Un deliciosa joia.

Comentaris

Ksawery ha dit…
¡Curiosa trama! No coneixia la pel·licula però l'havia vist al vostre perfil.

Veure si la trobo al videoclub...
jflar ha dit…
El problema es encontrarla. No había escuchado nada de ella la verdad, Menos mal que Internet lo tiene todo. Cuando la vea os cuento.
Mar-Giverny ha dit…
No tenia noticia de ella, ara estic intetan trovarla. Gracies!!!
Petons:-)
GAIA ha dit…
Gràcies per donar-la a conèixer.Miraré si la trobo doncs igual pensava a la biblioteca.
Sinuhe ha dit…
jejeje, curioso argumento. No tiene que estar nada mal. Tomo nota ya mismo del apunte.

Saludos¡¡
Landahlauts ha dit…
Yo no la conocía (o no la recuerdo, que viene a ser lo mismo) La buscaré. Gracias por la recomendación.