Cenotafi de l’abat Oliba (Monestir de Montserrat, Catalunya)

gener de 2009

L’abat Oliba (aprox. 971-1076) fou Comte de Berga i de Ripoll durant una dotzena d’anys fins que renuncià als seus títols i béns, bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Cuixà. Era fill d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i de Besalú, i d'Ermengarda. Va ser un gran renovador de la vida monàstica i impulsor de la cultura catalana. Va ser el fundador del monestir de Montserrat (any 1023). Està enterrat al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Durant el govern de l’abat Aureli M. Escarré es continuà el procés de reconstrucció i millora del Monestir de Montserrat, iniciat en època de l’abat Marcet. Es renovà la façana, es construïren noves cel·les pels monjos, l’escala del Cambril, ect… i s’arranjà l’anomenada “sala del Signe”, on hi ha situada una estàtua de Sant Benet, de Josep Clarà, i el cenotafi de l’abat Oliba, obra d’Enric Monjo (1895-1976), autor d’importants obres religioses i deixeble de Llimona.

La Sala del Signe està situada a l’alçada del cor de la basílica i és la cambra que hi dóna accés. Al cor, amb un cadirat esculpit, els monjos encara hi celebren alguns oficis diàriament.

El cenotafi de l’abat Oliba té forma d’estàtua jacent descansant sobre una llosa que, a la vegada, descansa sobre unes mènsules en forma de lleó. L’abat porta vestidures de bisbe contemporànies. Amb la mà dreta, alçada a mig colze, imparteix la benedicció. La mà esquerra subjecta el bàcul. El cap descansa sobre dos coixins i un àngel, recolzat a tocar del seu cap, el conhorta. L’escultura és de marbre blanc i descansa sobre una llosa de marbre negre, que conté una inscripció en llatí al voltant.

La sala conté, a més, una escultura seient de bronze de Sant Benet i una llosa de marbre on hi ha inscrits els noms de tots els abats del monestir i una altra amb els noms de diferents monjos destacats per la seva obra científica, artística o religiosa.