Sepulcre de Berenguer de Talamanca (Talamanca, Bages)


gener de 2010

Talamanca, comarca del Bages és un municipi de prop de cent quaranta habitants. La seva economia es basa en el conreu del blat i de la fruita. Part del nucli està dispers en nombroses masies.

El llinatge dels Talamanca va començar a prendre importància a finals del segle XII amb el cavaller Bernat. La família entrà en decadència a partir del segle XIV, moment en què s’emparentà amb d’altres famílies de la noblesa. L’any 1325, l’esposa de Berenguer de Talamanca, Blanca o Blanquina- segons la font- li feu erigir un sepulcre al creuer de l’església de Santa Maria de la població. L’església de Sant Maria de Talamanca, del segle XII, té la bellesa de la senzillesa i l’antiguitat. Ha estat restaurada però s’ha conservat, per exemple, la irregularitat que les lloses de pedra i els vasos sepulcrals donen als terres antics.

El sepulcre gòtic, situat dins d’un arcosoli sense decoració, té forma d’estàtua jacent amb el cavaller vestit amb cota de malles i túnica de roba a sota. Amb les dues mans subjecta una llarga espasa, dipositada al centre del cos. El cap reposa sobre un coixí lleugerament decorat i un gos descansa als seus peus, com a símbol de fidelitat. Artísticament, el sepulcre no destaca per una excessiva i acurada decoració ni per la precisió en el detalls i, a més, està en males condicions de conservació: el vas, per exemple, està completament esberlat i el gos té mitja testa i la pota dreta mutilades. És de pedra.

Al frontal de l’arca, hi destaca una inscripció funerària i la reproducció sis vegades de l’escut del llinatge. La inscripció diu:

Aquí jau el senyor Berenguer de Talamanca, que va morir el dia 2 de les calendes de maig de l’any 1475. Descansi en pau.

La data, si la traslladem al calendari gregorià utilitzat actualment i vigent des de 1582, correspon al 30 d’abril de 1325.

Com a la majoria de petites esglésies, només s’hi pot accedir quan hi ha ofici religiós. En el cas de Talamanca, hi podeu accedir els diumenges entre les deu i onze del matí.

Comentaris

Lola ha dit…
Tenir-vos a vosaltres com a reporters és una vertadera sort.
El Fotógrafo ha dit…
Hola.
Enhorabuena! por el blogreportaje.
Los datos que acompañan a las fotos son muy interesantes.
Un abrazo.
Ksawery ha dit…
Ya veo lo que nos perdimos...

Por cierto es curioso que entre los seis escudos que citáis en el frontal, haya un cuadrado, como si fuese otro escudo sin esculpir.
Esther i Toni ha dit…
Ksawery, aunque no pueda apreciarse, el cuadrado frontal es el que contiene la inscripción. De hecho, nos hemos enontrado muchas inscripciones en tumbas góticas enclavadas en un libro de piedra o en un rectángulo como este. Podeis ver algo similar en las tumbas de la Seu de Manresa, por ejemplo, que tenemos publicadas. Saludos
Tempus fugit ha dit…
Muy interesante ¡genial vuestro blog! hay tanto que desconozco teniéndolo cerca :-(

Entrades populars