Cementiri vell d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)


febrer de 2010

Olesa de Montserrat és un municipi de més de vint-i-un mil habitants situat a les primeres estivacions del massís de Montserrat, comarca del Baix Llobregat. Olesa, com molts municipis de la comarca, ha tingut un creixement de població remarcable des dels darrers anys, circumstància que ha comportat que els serveis i equipaments es quedessin petits per donar servei a la demanda de la població. Entre aquests equipaments hi ha el cementiri.

El cementiri vell d’Olesa està situat al costat de la via del Ferrocarrils de Catalunya i de la carretera C-55, que hi passa paral·lela. Fa pocs anys, aquesta zona era l’extrem de la població i el recinte convivia amb les darreres edificacions, la via, la carretera i terrenys agrícoles. Actualment, està envoltat de noves vivendes, una gasolinera i una rotonda. La pressió demogràfica ha estat l’altre factor que ha provocat els seu trasllat l'any 2004 a la zona anomenada de Can Singla, a l’altre extrem de la població. El cementiri vell, per tant, serà un recinte que desapareixerà en poc temps i, actualment, gairebé totes les sepultures s’han traslladat al nou. Malgrat això, encara manté horari d’obertura per poder visitar-lo.

En entrar-hi, el seu aspecte és descoratjador: la majoria de làpides ja no hi són i alguns dels nínxols mostren, oberts de bat a bat, les restes d’antics taüts, d’altres han estat tapiats amb maons. Només existeixen dues sepultures remarcables que, suposem, són de difícil trasllat: un panteó-capella d’estil neoclàssic amb una cúpula de ceràmica vidriada de colors i un panteó ornat amb l’estàtua d’un àngel implorant, amb la seva mirada, misericòrdia. En aquesta tomba hi destaca una creu de pedra. Algunes làpides antigues, ja oblidades, també mereixen una detallada observació.

A l’extrem oposat a l’entrada hi trobem ,com és habitual, la capella, avui plena de pols, on hi destaca al paviment una relació de difunts de la Guerra Civil. Al camí central, un monument en forma de pilar, marca la fossa comuna. A cada una de les seves cares una placa ens indica, en llatí, el següent:

D.O.M.
Et quieti defunctorum Sepulcrale hoc septum Erexit municipium
Anno MDCCCLVI

(D.O.M. són les inicials de Deo Optimo Maximo)

Franciscae Cassi Et Llopart Ossa hic quiescunt Pie anno MDCCCLIV
animam efflavit


(Aquí descansen les restes de Francesc Cassi i Llopart que expirà l’any pius de 1854)

Hic Joannes Et Magdalena Xairó Jacent. Aequissimo in pauperes
Animo é vita decescére
An MDCCCLVII Erec.

Homo... quasi flos Egreditur Et conteritur Et fugit velut umbra
An MDCCCLVII estruc.

El recinte no està pavimentat però, en canvi, sobten els pensaments acabats de plantar que hi ha al voltant del camí central.

En començar el trasllat, es va iniciar un estudi arqueològic de la zona de la fossa comuna i es recuperaren els cossos de veïns afusellats el febrer de 1939. Vegeu-ne la informació al web del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Comentaris

Galderich ha dit…
Fotografies molt interessants pel que fa de sorprenents. Gràcies per donar aquesta notícia i aquestes imatges.
Ksawery ha dit…
¡Gran entrada! En el momento justo.

Teníais razón, es sorprenderte ver un cementerio de traslado y la sensación que provoca.
Javier Peralta ha dit…
Es una lástima que algo así desaparezca. ¿Que pondrán una vez que lo derriben?
Clidice ha dit…
hi va haver força sidral amb el trasllat, em consta perquè tinc parents d'Olesa. El cementiri vell era una imatge també, de la negativa de bona part de la població "vella" del poble a que es transformés en ... bé, en el que s'ha transformat. El mateix que ha passat a tants pobles de la zona aquests últims anys.
Criticartt ha dit…
Històricament això ha anat passant molt sovint, però sentimentalment em costa entendre aquest trasllat.... a Sitges el primer cementiri estava davant de l'esglèsia parroquial, al Baluard, i a mitjans del segle XIX es va construir l'actual cementiri de Sant Sebastià... s'ha fet petit, eestà envoltat de cases, n'han creat un de nou molt allunyat del nucli... però tots els sitgetans somniem que si algun dia ens morim ens enterrin al vell.... i si pot ser amb vistes al mar, millor...
Landahlauts ha dit…
Una lástima que un lugar así se vea obligado a desaparecer. Y más, si cabe, por esas dos sepulturas y por la fosa común.

Y que bien se ve esa presión inmobiliaria con la foto de las casas tan encima del cementerio.

Saludos.
Ernesto Niebla ha dit…
Molt interessant el teu bloc. Aquestes fotografies m'han copsat l'ànima. Felicitacions.
PM ha dit…
angoixants imatges
Bartolome Bestard ha dit…
de qui es feta aquesta cupula?aquest recobriment es tipic a les balears...