Cementiri militar rus de Saint-Hilaire-Le Grand (regió del Marne, França)


Agost de 2009

El cementiri militar rus de Saint-Hilaire-Le Grand està situat en un indret anomenat “L’Esperança” del municipi francès de Saint-Hilaire. Té una superfície de 3412 m2 i hi són enterrats 915 soldats russos. Té caràcter de necròpolis nacional de reagrupament ja que s’hi reuniren la majoria de cossos de soldats russos morts a la zona. El seu manteniment depèn del Secretariat de Defensa i dels antics combatents. Les creus, les inscripcions, l’enjardinament i la senyalització van ser totalment reformats l’any 1998.

Dels 915 cossos que hi acull, 489 estan en tombes disposades de dues en dues i marcades per creus llatines de formigó i una inscripció en una placa de plàstic. A gairebé totes hi consta la menció “Mort pour la France”. La resta de cossos, 426, es van dipositar en ossaris, que estan situats al fons.

L’any 1916 hi foren enterrats un centenar de cossos. L’any següent s’hi portaren una trentena més. A partir de 1922, quan esdevé ja un cementiri de reagrupament, i fins 1938 s’hi traslladaren 750 cossos, que provenien de Loivre, Hermon-ville, La Neuvillette, Cormicy, Châlons-sur-Vesle, Suippes, Sézanne, etc. Entre 1957, 1960 i 1972, s’hi portaren 12 cossos més. I l’any 1988, 35 soldats exhumats del cementiri municipal de Charleville (Ardennes).

Al centre del cementiri podem observar una làpida blanca amb l’escut rus i la inscripció següent, que trobem reproduïda en rus:

À la mémoire des soldats du corps expeditionnaire russe tombés sur le sol de France 1916-1918.

El 16 de maig de 1937, l'Association des Officiers Russes Anciens Combattants Sur le Front Français va inaugurar-hi una capella ortodoxa dedicada als 4000 soldats russos morts a França. La capella, a l’estil de Novgorod i de Pskov (segle XV), és obra de l’arquitecte Albert Benois. Al frontal hi ha la següent inscripció:

Aux soldats russes morts au champ d'honneur en France 1916-1918

A l’interior, que només es pot visitar els diumenges de 14 h a 18 h o amb reserva prèvia, una placa ens recorda els 4000 soldats russos a qui es dedica el temple:

À la mémoire des officiers et des 4 000 soldats
du corps expéditionnaire russe tombés
au champ d'honneur en France
et à l'Armée d'Orient en 1916-1918


Al costat dret de la capella, encerclades per un enreixat, hi podem veure catorze tombes, amb creus ortodoxes, que pertanyen als membres de l’Associació d’oficials russos que va construir la capella. A la part posterior del cementiri, entre la frondositat dels arbres, s’hi pot distingir un vell i senzill monestir ortodox de fusta.

Tot just travessant la carretera, els supervivents del segon regiment especial rus erigiren, l’any 1917, un monument als seus companys morts. El monument té forma de pilar amb els trets característics de l’ornamentació ortodoxa. Hi podem trobar una inscripció en francès, que es reprodueix en rus a l’altra cara del monument:

"Enfants de France ! quand l'ennemi sera vaincu et que vous pourrez librement cueillir des fleurs sur ces champs, souvenez-vous de nous, vos amis russes, et apportez-nous des fleurs".

Us mostrem una fotografia de l’any 1928 (Font: Ministeri de Defensa Francès SGA/DMPA) on es pot veure clarament, com en d’altres cementiris militars que ja hem mostrat, que originàriament les creus eren de fusta.

Comentaris

Ksawery ha dit…
Interesante entrada. Aunque los cementerios militares nunca destacan por su variedad, recogéis con elegancia su memoria.
Esther i Toni ha dit…
Intentamos reflejar nuestro homenaje a todas las víctimas de las guerras,poniendo en evidencia las consecuencias de la estupidez humana,y con la presencia de estos lugares intentamos invitar a reflexionar sobre ello.Nos gustaría pensar que todos estamos concenciados contra estas barbaridades...por ello seguiremos mostrándolos.
Landahlauts ha dit…
Cuántas ilusiones truncadas por la estupidez.
BORO. ha dit…
molt interesant.
J.F Lara ha dit…
Como dice Ksawery, aunque los cementerios militares resultan a veces fríos, me parecen que también destilan paz y armonía. todo tan simétrico y sencillo. Nunca dejáis de sorprender.
Tempus fugit ha dit…
Interesante. Coincido con otras opiniones en que son muy parecidos, pero seguro que son los más importantes para retener en la memoria, para no olvidar lo bestia que el hombre puede llegar a ser con sus semejantes.
Besos.

Entrades populars