Cementiri parroquial de Sant Genís del Agudells (Barcelona)


Febrer de 2010

La parròquia de Sant Genís dels Agudells (districte Horta-Guinardó), al voltant de la qual nasqué un barri amb el mateix nom, està situada a tocar del Parc de Collserola i de l’Hospital General de la Vall d’Hebron de Barcelona. Fou una de les 10 parròquies inicials que formaren la ciutat de Barcelona i el seu origen, per tant, és molt antic (segle X). Entre els anys 1359 i 1867 va dependre del monestir de la Vall d’Hebrón. A partir d’aquesta data, va passar a dependre de la parròquia d’Horta. L’Ajuntament de Barcelona té catalogat el complex parroquial de Sant Genís dels Agudells, com a conjunt Històrico-Artístic.

L’església és d’origen romànic amb vestigis anteriors, entre els quals destaca un peix gravat al lateral dret de la porta principal, símbol dels primers cristians. Fou notablement reformada al segle XVII.
Entrada del cementiri

Des de la seva consagració el 4 de juliol de l’any 931, la parròquia tenia, com era habitual a l’època, una sagrera formada per l’església, el cementiri i trenta passes d’espai concedides pel bisbe, on es gaudia de protecció i d’immunitat eclesiàstica. També hi trobem la rectoria i Can Safont, casa pairal de Jaume Safont, escrivà de la Generalitat (segle XV).
Font Institut Cartogràfic de Catlunya: Fons Família Cuyàs. Fotografia de 1950

El cementiri que hi trobem, per tant, és molt antic. Fins a la meitat del segle XIV tenia capella pròpia, avui desapareguda, i sacerdot nomenat directament pel bisbe. La característica especial d’aquest recinte funerari recau en que és l’únic cementiri parroquial que existeix actualment a la ciutat de Barcelona. És, per tant, propietat de l’església catòlica i, en conseqüència, es considera privat. Està en funcionament sota l’administració d’una junta, malgrat no fa gaires anys l’Ajuntament de Barcelona va intentar clausurar-lo. L’any 1787, una reial ordre del rei Carles III, seguint els corrents europeus anomenats higienistes, suprimia els cementiris parroquials per raons de salubritat i d’higiene, i ordenava la construcció de recintes funeraris allunyats de la població i amb dependència municipal.

El cementiri conté alguns panteons a l’entrada i unes fileres de nínxols, entre els quals destaquen algunes làpides antigues. S’hi pot veure, per exemple, la tomba de cinc pares felipons de Gràcia morts al començament de la Guerra Civil, la de Josep Vidal i Granés, fundador de les romeries de Sant Medir i la primera sepultura de Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos, ja que les autoritats franquistes denegaren permís per sepultar-lo a Montjuïc, on descansen actualment les seves despulles.
Font "Biblioteca de Catalunya: Fons Salvany, fotografia de 1924. Vegeu el cementiri a la part esquerra de la imatge.

El cementiri es pot visitar els dissabtes, diumenges i festius de 10:00 a 14:00 h. No s’hi poden fer fotografies a l’interior. Us recomanem la visita d’aquest especial indret, on sembla que els segles s’han aturat o han fet una pausa per gaudir del silenci i les vistes a la muntanya, tan a prop i tan allunyat a la vegada de la gran ciutat.

Comentaris

Galderich ha dit…
No sabia que hi havia un cementiri parroquial a Barcelona! Molt bona notícia i fantàstic indret. Caldrà visitar-lo!
Ksawery ha dit…
Ya veo que teníamos que haber madrugado... Lástima lo de las fotos en el cementerio.
Sinuhe ha dit…
Pues si, una lástima esas fotos, porque desde la lejanía se adivina un cementerio de lo más bonito y pintoresco. Lástima que existan tan poquitos con estas características.

Buen reportaje, como siempre, que pese a que no comente siempre os sigo con interés.

Abrazos
J.F Lara ha dit…
Muy bien documentado y además parece un lugar bonito. Un pena no poder hacer fotos dentro, que manía de prohibir; aunque si no esta muy vigilado, ya sabéis, siempre se pueden hacer a escondidas ...
El Fotógrafo ha dit…
En Barcelona también hay otros cementerios, Sant Gervasi, donde están enterrados,el poeta Maragall, la familia Bertrand y Marià Cubí.
El de Horta, inaugurado en 1800, de Sarriá, 1922, donde yace el poeta Carles Riba, Trias de Bes, Jaume Mercader,el de Sant Andreu, con panteones bellisismos,año 1856, allí reposa el dramaturgo Ignasi Iglesias, el cementerio de Sants, 1880, y el de les Corts con ilustres residentes por toda la eternidad. Si os animais para venir hcer fotos a Sant Genís dels Agudells avisar ;D
Un abrazo.
Esther i Toni ha dit…
Para los demás Cementerios de Barcelona,podéis pedir permiso para fotografiar en http://www.cbsa.es/ o en las oficinas de Sancho de Ávila,pero éste es un Cementerio privado,y el atento servicio de seguridad os informará,con amabilidad y corrección,que no se pueden realizar.Intentaremos encontrar a quién dirigirnos para pedir este permiso.Vuestros comentarios siempre nos aportan una nueva motivación.
Tempus fugit ha dit…
Es un lugar precioso, parece que estés lejos del ruido y sin embargo en un momento vuelves a estar en la ronda. Yo tengo fotos de dentro, pero..:)
Besos
Yolanda ha dit…
Te felicito por tu blog justo era lo que buscaba. A mi me gusta mucho visitar los cementerios, es una manera de viajar en el tiempo y situarme en la historia de la ciudad. Gracias :)
marta ha dit…
seguimos con la extraña relación fotógrafos versus cementerios...
espero q las cosas cambien pronto.
Precioso lugar!
Carolina Bensler ha dit…
Ostres, no coneixia aquest cementiri. De saber-ho, quan vaig fer el meu treball de recerca (el que heu pogut veure en el meu blog) l'hagués inclós.

Moltíssimes gràcies per passar-me l'enllaç. El vostre blog és molt complet i una molt bona eina per fomentar aquest tipus d'art ;).

M'he permés el luxe d'enllaçar-vos al meu, així podré anar seguint les vostrs actualitzacions.

Entrades populars