Enterraments al Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental)


Abril de 2010

El magnífic Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa (41º 34,110'N ; 2º 1,181'E ) és un dels principals exponents del romànic català. La Seu d'Ègara és un conjunt episcopal format per tres temples: Sant Pere (antiga església parroquial), Sant Miquel (capella funerària) i Santa Maria (espai de culte de la comunitat monàstica), que ocupen parcialment l'espai on es trobava l'antiga Catedral d'Ègara, de la qual en resten nombrosos vestigis. També es pot observar part del palau episcopal i diverses dependències. El fet de ser conjunt episcopal explica el fet que hi hagi tres temples junts, circumstància que també es donà a Cuixà i a Vic, però en aquests dos casos únicament en tenim constància documental.


A l'església parroquial de Sant Pere (segles VI-VIII), s'hi podien trobar enterraments sota el paviment i sota una escalinata de la nau sud. També s'hi havien situat enterraments als passadissos funeraris que comunicaven amb la catedral i al cementiri que tenia davant.
L'església de Sant Miquel (segles VI-VIII) és un edifici funerari de planta quadrada amb el cos central elevat, sostingut amb vuit columnes. És l´'única de les esglésies que conserva la seva forma original. L'interior de l'absis està decorat amb un pintura mural. Posseïa una galeria exterior coberta, avui desapareguda, on es concentren diversos enterraments sota el paviment, de la mateixa època en què es construïa el temple. A la façana, a més de dos metres d'alçada, hi podreu observar la làpida sepulcral del prevere Arnau de Bernadí (s. XII) i la del cavaller i senyor de Pere de Toudell (1248), la inscripció de la qual, en lletres gòtiques, diu:
“Obiit Petrus de Toudel, miles, XI kalendis octobris anno MCCXLVIII".
“Ha mort Pere de Toudell, XI de les Kalendes d'Octubre de 1248”

La cripta (segle VI-VIII) té planta trilobulada i està situada sota l'absis. S'hi accedeix per un únic costat, fet que no és habitual en aquest tipus de construcció, ja que normalment tenen dues entrades a banda i banda. Encara es conserva l'arrebossat blanc dels murs, sòcol de color vermell i paviment de picadís (opus signinum). Tres finestres esqueixades deixen entrar un llum tènue, que irradia tranquil·litat i suavitat a l'ambient. A la capella sud hi trobem un enterrament amb llosa sense inscripcions. Aquesta tomba va ser profanada fa molts segles, fet que no ha permès identificar-ne la persona enterrada però possiblement es tractava d'un sant o d'alguna relíquia. En alguns documents, s'anomena cripta de Sant Celoni.

A la zona nord de l'antic baptisteri episcopal (segona meitat del segle V-VIII), situat als peus de l'antiga catedral d'Egara, hi podem observar un recinte funerari destinat als infants, als albats, amb tombes de tègula, és a dir, de teula. Aquest tipus d'enterrament té forma de prisma triangular format per teules.

El conjunt començà a restaurar-se a finals del segle XIX, sota la direcció de Francesc de Paula Villar, qui es dedicà principalment a l'entorn de l'església de Sant Pere. A principis del segle XX, Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell iniciaren una profunda restauració de tot el recinte. El Pla Director del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere l'ha restaurat completament i, mitjançant un encertada museïtzació, ha aconseguit fer visibles les diferents èpoques que hi han deixat testimoni. Un exemple és el paviment exterior: a l'esplanada central, on estava situada l'antiga necròpolis, s'hi han diferenciat les tombes d'època episcopal (segle VI) de forma rectangular i les tombes antropomòrfiques d'època carolíngia (segles IX-X) amb llambordes i herba, aconseguint fer-les visibles en el conjunt de la pavimentació. Totes elles tenien el cap orientat a l'est, en direcció al naixement del sol. Com a detall poètic, cada tomba conté una petita llamborda lluminosa per simbolitzar les ànimes dels difunts. D'altres elements, com les sitges d'emmagatzematge, s'han senyalitzat jugant amb les textures, els colors i el tipus de material.

Al web de l'Ajuntament de Terrassa hi trobareu gran quantitat d'informació per preparar la visita, entre la que us destacarem el llibre electrònic gratuït “La Seu d'Egara: les esglésies de Sant Pere de Terrassa”, on, amb acurats textos i imatges, i un disseny molt encertat, podreu conèixer la història i les característiques d'aquest magnífic monument. També hi trobareu les guies per a la visita en diversos idiomes.

Comentaris

Lola ha dit…
Aquí sí que hi he estat, ja fa anys. La vostra entrada m'ha servit per recordar-ho, tot i que amb la vostra crònica si hi anés ara encara ho aprofitaria més.
Un indret amb molt d'encant.
Ksawery ha dit…
Todavía estoy con la boca abierta. Me ha parecido un sitio precioso y una entrada muy completa.

Voy volando a ver los enlaces que proponéis para ir lo antes posible a ver el lugar.

Gracias por descubrirnos esta pequeña maravilla tan cercana.
Lilith ha dit…
Vist el comentari anterior, em veig a Terrasa d'aquí a poc.
Gràcies per descobrir-nos un indret desconegut (una vegada més).
Per cert, la primera foto espectacular, amb el xipres solitari...
Galderich ha dit…
És un conjunt espectacular i amb una intervenció moderna molt contrastant però molt reeixida, segons el meu criteri.
Com sempre, molt bona entrada!
Mar-Giverny ha dit…
No dejo de sorprenderme: tan cerca, y nunca he estado. Un muy labrado post como ya estamos acostumbrados:-) con muy buenas fotos. Aprovecho para decirle desde aquí a Lilith que si, que pronto la veo allí (y yo también, me ha encantado)
Bon inici de setmana, petons
El Fotógrafo ha dit…
Si es pasamos como rayos por las poblaciones que tenemos a cuatro pasos!! Gracias por la extensa documentación, buen trabajo.
Un abrazo.
JFL ha dit…
Perfectamente documentado, como todos los post y con una fotografías de calidad. Me dejáis con la boca abierta...
Landahlauts ha dit…
Un sitio precioso, y las fotos geniales. Y lo de las tumbas de teja me ha resultado muy curioso.

Saludos
RAFAEL ha dit…
Fantàstic. Untreball molt interesant.
Us faré arribar una foto de quan el cementiri encara era visible.
Rafael.
Cesar ha dit…
Bona entrada,

Només trobo a faltar destacar que és un indret únic arquitectònic a Europa pel que fa al període visigòtic.

D'altra banda, us recomano aquest enllaç on trobareu moltíssima informació.

http://icac.cat/images/stories/pdf/llibres/53.15_egara.pdf

Per a qui ho vulgui visitar, realment val la pena i hi ha moltes sorpreses i coses per descobrir. Jo hi vaig sovint.

Enhorabona pel web!

Entrades populars