Monestir de Santes Creus II: El sepulcre primitiu de la família Montcada (Aiguamúrcia, Alt Camp)



La família dels Montcada va ser un dels llinatges més importants de Catalunya des del segle XI fins el segle XIV. A causa del seu poder polític i econòmic han estat considerats els fundadors del Monestir cistercenc de Santes Creus, on hi feren erigir tres sepulcres: el primitiu, situat en una galeria del claustre; el barroc, situat al lateral dret de la nau de l'església, i l'atribuït a Guilleuma de Montcada, l'anomenada “Invicta Amazona”.

Al claustre de Santes Creus hi trobem una quantitat important de sepulcres, osseres suspeses al mur sobre mènsules i lloses funeràries al paviment, les quals es començaren a instal·lar a partir de principis del segle XIV. Les tombes més importants es troben dins d'arcosolis repartides per les quatre galeries del claustre, la majoria de les quals pertanyien a personatges que, o bé, col·laboraren en la construcció del Monestir, com és el cas dels Montcada, o bé participaren en la conquesta de Mallorca. La relació de tombes que us mostrem a continuació no és complerta però és un exemple de la importància de Santes Creus com a lloc d'enterrament de nobles i comerciants. Moltes d'elles estan en mal estat de conservació i la gran majoria són només cenotafis ja que han sofert diversos trasllats i profanacions.

La galeria del Priorat conté els sepulcres següents:

Ramon Alemany de Cervelló , senyor del Pont d'Armentera i de la seva esposa, Geralda de Cervelló, (s. XIII).
Guillem de Claramunt i de la seva esposa Guillema, (s. XIII).
Bernat Salbà i dels seus fills Pere i Guillem i d'altres membres de la important família Salbà (s. XIV).
Ramon Berenguer de Llorac, senyor de Solivella, (s. XV).
Bernat de Montbrió (s. XIII) o un membre dels Montsuar.

La galeria del Capítol conté els sepulcres següents:

Fragments de l'urna de Guillem de Selmella (s. XIV),
Medallons amb inscripcions dels Castellet (des del s. XII), Aguiló (des del s. XII) i dels Pinós (des del s. XII).
Les làpides de Guillem Miralles (segle XIV), jurista de Montblanc, de l'abat Pau Miracle (s. XVIII), de Joan Aznar (s. XV), de Maties Gornals (s. XVII),
Restes del sarcòfag de Ramon II el Jove de Montcada, senyor de Tortosa (s. XIII) i el vas del seu cosí Guillem II de Bearn, vescomte de Bearn i d'Oloron (s. XIII). Aquestes dues darreres són les més antigues.

A continuació de la porta de la lliçó, trobem els sepulcres següents:

Unes plaques commemoratives de Ponç Pere, i d'Ermengol de Banyeres (s. XIII).
Família dels Cervelló (des del s. XII) entre els quals destacarem, Grau, Huguet i Gama de Cervelló.
Família dels Cervera (des del s. XIII), entre els quals destacarem Jaume de Cervera i la seva esposa Blanca de Puigvert, filla de Berenguer, la tomba del qual també es troba en aquesta galeria del claustre.
Família dels Queralt entre els quals destacarem Pons, Berenguer i Sanxa de Queralt (des del s. XIII).
Berenguer de Puigvert (des del s. XIII) i dels seus familiars.
Guillema de Montcada (s. XVI), l'anomenada “Invicta Amazona”
Pere i Ponç de Cervera (s. XIII)
Làpida de Pere de Jutge (s. XIV).

A la quarta galeria hi trobem els sepulcres següents:

Ramon, Berenguer i Onofre de Montoliu (des de s. XIII)
Pere de Tarragona (des del s. XII) i familiars.
Llosa dels comerciants barcelonins Jaume i Gaspar Salla (s. XVII).

El sepulcre primitiu dels Montcada és un sarcòfag amb la coberta a doble vessant truncada, decorada en requadres sobre un fris, que a la part inferior és de motius vegetals i a la part de les vessants geomètrics; en aquestes vessants, els requadres alternen els escuts heràldics dels Montcada, dels Bearn i dels Castellvell. El vas també està dividit en requadres, aquest cop per columnes entorxades i on tornem a trobar, aquest cop ja molt desgastats i irreconeixibles, els escuts familiars. Entre d'altres membres de la família que hi són enterrats, destacarem Guillem Ramon II, el seu fill Ramon de Montcada I, el seu net Ramon de Montcada II, i el seu besnét Guillem de Montcada III. És provable que també hi sigui Guillem Ramon de Montcada I, un altre besnét de Ramon I, però no es coneix del cert si va morir a Catalunya. Molts dels cossos sepultats en aquest sepulcre van ser traslladats a la tomba barroca que hi ha a l'interior de l'església i de la qual en parlarem en una propera entrada.

Els escuts heràldics es començaren a utilitzar en tombes en època bizantina com a sistema per reconèixer el llinatge familiar, primer entre la reialesa i ràpidament es popularitzaren entre la noblesa. La transmissió per línia paterna del llinatge es mostra clarament en la majoria de tombes perquè únicament s'hi ha gravat l'escut patern. El cas del primitiu sepulcre dels Montcada, en canvi, ens mostra alternats els escuts del llinatge patern (Montcada) i del matern (Bearn i Castellvell); aquest fet, tot i que no és el més habitual, no és excepcional ja que a Santes Creus, per exemple, en trobem un altre mostra a la tomba del rei Pere el Gran.

Informació sobre la família Montcada:

Shideler, John C. A Medieval Catalan Noble Family: the Montcadas 1000-1230 . Disponible de forma gratuïta a The Library of Iberian Resources Online. Completíssim llibre sobre la història de la família.
Article PDF: Pladevall i Font, Antoni. “Els orígens de la família Montcada” Ausa Any: 1971 Vol.: 6 Núm.: 69 – 70.
Article PDF: Batlle, Carme. “Berenguer de Montcada (+ 1268), un català a la cort de Castella, i la seva família”.Acta historica et archaeologica mediaevalia, Any: 2003 Núm.: 25

Comentaris

Una imagen del claustro excelente. Un lugar en el que me encantaría descansar y meditar sobre lo efímero de la existencia. Aunque no soy creyente, la Iglesia creó lugares como este para acercarse a un estado contemplativo de unión espiritual. Y lo consiguió.
Un abrazo
Galderich ha dit…
Com va canviar l'ordre del Císter quan va rebre diners de les grans famílies!

Devien amagar el capítol V de les ordenances cistercenques del 1180 en la que diu que "en les zones de pregària no seran enterrats ni reis, ni reines, ni bisbes. Si així ho desitgen, com també ho poden fer els abats, podran ser enterrats en les sales capitulars".

I el capítol VIII de l'any 1194 afegeix que "les làpides dels sepulcres hauran de ser planes, al nivell de terra, perquè no molestin els transeünts"

Afortundament no van fer cas d'aquestes ordenances i avui podem comptar amb un art funerari que no està gens malament, com el que ens mostreu.

Esperarem la propera entrada barroca!
dapazzi ha dit…
Felicitats una vegada més¡¡¡¡
APU ha dit…
¡Uf! Hace años que no voy por Santes Creus... se presta un retorno por la zona.
Un abrazo.
Clidice ha dit…
com a APU m'heu fet venir moltes ganes de tornar-hi, amb el vostre apunt a mà :)
Ksawery ha dit…
¡Excelente entrada! Muy documentada y bien explicada, dada la dimensión del contenido del monasterio de Santes Creus.

La primera fotografía nos tiene cautivados. Lástima unos pies de fotos aclaratorios y alguna que otra foto más.

Esperamos la siguiente entrega con impaciencia.
Esther i Toni ha dit…
Es un lugar precioso,y esperamos pronto compartir más entradas sobre él.Cuando fuimos sólo disponíamos de una cámara digital y otra analógica,y en el proceso de revelado se"perdió" alguna foto;como a Poblet,siempre es interesante volver.
Gracias a todos por vuestros comentarios.
Lola ha dit…
Un indret amb molt d'encant, gràcies per apropar-nos-hi un cop més.

Entrades populars