Cementiri de Castelltallat (Bages)


Porta d'entreda al recinte funerari de Sant Miquel de Castelltallat
Castelltallat és un poble que forma part, des de 1840, del municipi de Sant Mateu del Bages. Hi han censades 65 persones.

El temple parroquial de Sant Miquel de Castelltallat està situat dalt d'un turó, fet que permet observar un paisatge muntanyós, bell i silenciós, masegat pels incendis que assolaren la Catalunya central els anys 1994 i 1998 i que, avui, ja verdegen. L'església, amb elements d'èpoques molt diverses (romànic, renaixentista, barroc i neoclàssic) està documentada des de l'any 1301. A l'interior hi destaquen el retaule de Sant Miquel i el del Sant Crist, ambdós barrocs, i el del Roser (segle XVII i XIX). Totes tres obres tenen un gran valor artístic.
Vista general de Sant Miquel de Castelltallat. Les construccions que hi ha a primer terme corresponen al nínxols del cementiri
Pocs metres per sota hi trobem l'edifici de la rectoria, dedicat actualment a usos culturals. Té accés subterrani a l'església a través d'una porta situada a la dreta de l'altar de Sant Miquel.

Darrera l'església hi trobarem les runes del castell de Montdó (segle X) o Castellrodó (en alguns esscrits també el trobareu amb el nom de Montedono, ja que és la seva denominació en llatí).

Finalment, al costat mateix hi trobarem l'Observatori Astronòmic, inaugurat l'any 2004, amb l'objectiu de potenciar el turisme a la zona.

Detall de la tomba de Mossèn Riubrogent i Tarrés

El cementiri de Castelltallat envolta l'església de Sant Miquel per les parts dreta, posterior i esquerra de l'edifici, per tant, podríem dir que té forma de lletra U. Si accedim al recinte funerari per la reixa que hi ha a la part dreta de la porta del temple, la primera tomba que trobem és la de mossèn Josep M. Riubrogent i Tarrés (nascut a Vic l'any 1924). Fou rector de Sant Miquel i de Sant Mateu del Bages entre els anys 1972 i 1994 i organista de la Seu de Manresa. La seva tomba està formada per una llosa de pedra negra on hi ha gravats, en baix relleu, el perfil del mossen, dades sobre la seva biografia i les notes d'un fragment musical. És l'únic sepulcre monumental del cementiri.

Detall de la tomba de Mossèn Riubrogent i Tarrés

Estel·les discoïdals i làpides medievals.

A poques passes, trobem diverses làpides i estel·les discoïdals abandonades per terra.
Vista general del cementiri
Arribem, aleshores, al cementiri que està format únicament per nínxols agrupats en tres blocs: els dos més antics són de quatre pisos i el més nou (2008), encara sense ningún enterrat, de tres. Segons ens indica l'altar que hi ha al centre, el cementiri podria datar de l'any 1782. Es restaurà l'any 1996.
Vista dels nous nínxols (2008)

Comentaris

Ksawery ha dit…
¡Curiosa verja! Supongo que es más por formalismo que por evitar que pasen.

Aunque los nichos no son muy significativos, el enclave tiene su encanto.

Por cierto, la canción de la lápida es una estrofa de la siguiente canción:

LA MORT DE LA VERGE
(Jacint Verdaguer)

“Cobriu-me de flors,
que d’amors me moro
cobriu-me de flors
qu’em moro d’amors”

Tot dient aixís
com la Sulamita,
la Mare de Déu
d’amor se moria,
los braços en creu,
la ullada esllanguida.

Més no és morta , no,
sols està adormida
de flors en son llit,
com la Sulamita.
ja es despertarà
puix Jesús la crida:

“Veniu dolsa amor,
veniu Mare mia
l’hivern és passat,
ja’l bon temps arriba.
Vessant de perfums
ja floreix la vinya.
Veniu, dolsa amor.
Galderich ha dit…
Curiós cementiri.
Per una part la reixa, més pròpia d'una cleda que d'un cementiri, la tomba de mossèn Riubrogent amb el retrat i el poema de mossèn Cinto que Ksawery ens mostra, les estel·les medievals mal girbades (a l'inrevès dels cementiris que les tenen alienades o en formes circulars) i el bloc de nínxols buit...
En fi, com sempre una bona entrada que ens mostren la diversitat dels nostres cementiris.
APU ha dit…
Hola! Y digo yo ... con el dinero invertido en hacer el observatorio podían haber restaurado aunque fuera una torre del, o parte, castillo integrando el edificio ya que por lo que parece está ubicado en el mismo lugar.

Respecto a las lápida medievales las encuentro como un poco, "déjalas ahí en esa esquina al lado del árbol ese"
Vamos que no cuesta nada ponerlas un poco verticales y dignificar su entorno para darle relevancia aunque solo sea por los años que tienen.

Después el bloque de nichos nuevos...bueno con un censo de 65 personas y seguro que la mitad de segunda residencia sería más adecuado haber conservado un diseño más de un lugar con siglos de historía, lo mismo que la verja...demasiado moderna para mi gusto.
Por lo demás un sitio encantador que merece la pena visitar si eres aficionado o te gusta por la astronomía.

Un abrazo.
Mar-Giverny ha dit…
Parece un paraje muy bonito y la iglesia...En cambio el cementerio me parece dejado y sin ningún encanto.
Gracias por esta nueva entrada.
Petons.
La torre de la iglesia es absolutamente deliciosa, y el entorno me recuerda a una población serrana de Albacete, que es Riopar Viejo, lugar donde hay incluso menos habitantes al año que Castelltallat.
Un abrazo
Sinuhe ha dit…
Fantástico.
El rostro del Mossén me ha recordado al hombre que salía en los billetes de cien pesetas, es clavado¡¡

Un abrazo para todos
Landahlauts ha dit…
Gente previsora, sin duda. Hacer un bloque de nichos con 24 nichos en un pueblo de 65 personas supone que más de una tercera parte de los habitantes tiene preparado su lugar de descanso.

Me gusta la verja por que muestra que es un "pueblo tranquilo" y no hace falta una de esas enormes puertas que cierran a cal y canto el cementerio por las noches para que no se metan cuatro desalmados.

Muy buena entrada. Salutacions!
Miss Trudy ha dit…
Que linda verja y lapidas. Las quiero dibujar!!!!

Entrades populars