Cementiri de Sanaüja (La Segarra)

Esteles discoïdals al cementiri de Sanaüja

Sanaüja és un petit municipi de poc més de 450 habitants. La seva economia es basa en l'agricultura de secà. La vila, amb una llarga història, encara posseeix antics vestigis del seu passat medieval i racons de bellesa i silenci encantadors. Us destacarem la plaça porxada, l'església de Santa Maria, els carrerons estrets, el pont de pedra i els safareigs públics. El castell i l'església vella conformen un conjunt especial al capdamunt del turó que presideix la vila. El seu campanar d'espadanya és visible des de tots els indrets.

vista dels enterraments a terra

El cementiri de Sanaüja està situat als afores de la població en un terreny planer, tot just passat el pont de pedra que hi dóna accés. El conjunt està format per la capella de Santa Magdalena (o del cementiri) i el cementiri, que conté una de les col·leccions d'esteles funeràries discoïdals més notables de Catalunya.

La capella de Santa Magalena (segle XVI), amb accés independent del cementiri, podria ser que tingués originàriament una funció d'hospital o refugi per a empestats. Els seus murs est i sud estan envoltats pel cementiri. En aquest últim hi veiem la inscripció funerària, en lletres majúscules, següent:

"Aqui descansan los restos DD JPH Sarradell
Yovardo que muri a l'edat de 80 anys
21 de max de 1843
Almas [...] rogad por su alivio la reli
gion os lo [...] a la Humanidad os lo dicta su
esposa hijos y hermana os lo demandan".

tomba de Joan Marsal, envoltada d'esteles

El recinte funerari, de forma irregular, està envoltat per un vell mur de carreus i clos per una porta de ferro cega sempre oberta (tot i que costa una mica d'obrir). En entrar descobrirem un espai on predominen les tombes a terra marcades amb creus. En els murs perimetrals s'hi han construït nínxols agrupats en tres o quatre pisos i emporxats. Al centre del recinte, les esteles discoïdals s'hi han col·locat de manera que conformen un camí que mena fins a una placeta on descansen les restes de Joan Marsal i Oliba, mort l'11 de desembre de 1831, sota una creu amb el símbol de la calavera i la inscripció amb les dades que us acabem de donar.

Vista general del conjunt d'esteles funeràries

Les esteles discoïdals del cementiri de Sanaüja són d'època medieval o moderna amb un abast cronològic que va des del segle XIV fins al segle XVIII. Se n'han comptabilitzat 68. En la majoria d'elles la degradació i erosió són evidents ja que en prou feines s'hi poden veure els motius esculpit. La senyalització d'enterraments mitjançant l'estela té origen al primer mil·leni abans de Crist i perdurà durant molt segles perquè era la manera més humil i senzilla d'enterrament. Normalment estaven fetes de pedra de sauló (cast. Arena que resulta de la descomposición del granito) i estan composades per un disc, decorat per ambdues bandes, i un peduncle o peu que es clavava a terra. La majoria de les esteles de Sanaüja tenen el peduncle en forma de "cua d'oreneta". El disc medeix entre 28 i 40 centrímetres de diàmetre i té un gruix aproximat d'entre 12 i 18 centímetres. La decoració, normalment esculpida en baix relleu, presenta un ventall molt ampli de possibilitats: escuts heràldics, petites inscripcions, motius florals, creus....

Panteó de cal Ramon dels Mestres

Al cementiri hi destaca un únic panteó, el de Cal Ramon dels Mestres (finals segle XIX). És d'estil neogòtic. Té planta quadangular (2,90 m. per costat) i presenta coberta de quatre vessants recoberta de ceràmica vidriada negra. Ramon Mestres era un picapedrer sanaüjenc que participà en la construcció del Santuari del Miracle (Solsonès). Aquest panteó estava destinat a una altra família de Sanaüja que finalment no el va poder pagar i se'l va quedar la família Mestres. No té excessiva ornamentació ni un treball escultòric remarcable.

monument soldats i víctimes Guerra Civil

Per finalitzar, assenyalarem també que al mig del recinte existeix un senzill monument als morts de la Guerra Civil. Es tracta d'una zona encerclada per una cadena on únicament hi trobem una placa commemorativa a sobre d'un faristol de pedra.

Aquest recinte funerari està enjardinat amb pins, rosers i xiprers. En general, no està perfectament cuidat però manté la vivesa i la senzillesa dels cementiris rurals.

Per a més informació:

Garganté, M. Et alii. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum I: municipi de Sanaüja. Fundació Jordi Cases i Llebot, 1998.
Miró Rosinach, J. M. "Esteles funèraries discoïdals i tapes de sepultura amb heràldica". Urtx: revista cultural de l'Urgell, Any 1999, Núm. 12.
Miró Rosinach, J. M. Esteles funeràries discoïdals de La Segarra, aproximació a una significació simbòlica. Barcelona, 1987.