Els morts de Coll Formic (el Montseny i Vic)

Els colors de la tardor al Montseny

La tardor emplena de colors rogencs i ocres el Montseny, un dels massissos muntanyosos més emblemàtics de Catalunya, declarat reserva de la biosfera l'any 1978 per la UNESCO. Aquestes muntanyes i aquests bells indrets reben nombrosos excursionistes, boletaires i caminants durant aquesta època de l'any, que inicien l'ascensió al cim del Matagalls des de Coll Formic, un pas ja conegut en època romana i documentat des del segle IX. Aquest coll ha estat escenari de nombroses batalles al llarg del temps i d'un episodi històric, durant la tercera guerra carlina, que tot seguit us explicarem.

Creu pel morts de Coll Formic

En iniciar l'ascensió cap al Matagalls des de Coll Formic, trobem un monument dedicat a les víctimes d'una matança. La tercera guerra carlina (1872-1876) va tenir molta incidència a la comarca d'Osona, i especialment a la ciutat de Vic, que fou assetjada per les tropes carlistes des de l'estiu de 1873 fins el 8 de gener de 1874, data en què l'exèrcit de Rafael Tristany i Parera, cap de l'exèrcit carlí enterrat a Ardèvol, començà un intens atac. Alguns vigatans liberals i voluntaris de Roda de Ter i Centelles fugiren cap a la zona de La Castanya, El Brull i Coll Formic, però una columna carlina, encapçalada pel caporal Ramon Vila de Viladrau, els interceptà i els anàr matant per la muntanya. Com que tenien ordres de no fer presoners, un nombrós grup dels liberals fou conduit a Coll Formic i, després de rebre confessió, foren afusellats. Alguns dels cossos van ser llençats en un dels pous de gel de la zona. Eren els dies 10 i 11 de gener de 1874. Algunes fonts parlen de 50 víctimes però la majoria n'eleven el nombre a 110. Al cap d'un any, concretament el 18 de gener de 1875, la ciutat de Vic va rendir un homenatge amb un solemne funeral a les víctimes del setge carlí, incloses les de Coll Formic.

No és gaire conegut que existiren imatges fotogràfiques d'aquesta matança: Josep Mas i Serra (1844-1886), un dels primers fotògrafs amb galeria estable a la ciutat de Vic, testimonià fotogràficament el setge i l'atac a la ciutat de Vic per part de les tropes carlines. També va obtenir imatges de la matança de Coll Formic però fou obligat a destruir-les, segons explica un familiar seu per memòria oral. El mateix testimoni afirma que les imatges, evidentment, eren cruentes i esgarrifoses.

Placa del monument

El monument, anomenat la Creu de Coll Formic o la Creu Carlina, està format per una peanya de pedra i una creu de ferro al capdamunt. Està en molt bon estat de conservació i és evident que s'hi fa cert manteniment. A la part inferior, en una placa exempta fixada a la base, trobem la inscripció següent:

“Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874”

La Creu de Coll Formic fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic, gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913.

Però la història d'aquestes víctimes encara no finalitza. El 4 de març de 1879 una comissió de regidors i veïns de Vic, formada per unes 18 persones, va arribar fins a Coll Formic per recuperar-ne les restes. També recolliren uns 8 o 9 cossos enterrats al cementiri de La Castanya i 3 al poble del Brull. El trasllat es va fer amb sis matxos (castellà mulos), carregats amb caixes de plom recobertes de fusta. Foren dipositats temporalment en un nínxol del cementiri de la població de Seva, fins que Vic hagués finalitzat el panteó que els estava construint. El 29 de gener de 1883, una altra comissió vigatana va recollir les restes per portar-les, finalment, al cementiri de Vic.

Tomba dels morts de Coll Formic al Cementiri de Vic

La tomba que conté les restes dels morts de Coll Formic està situada al camí central del cementiri de Vic. Està formada per una base sense decoració, coronada per una creu. A la part davantera hi podem observar un crismó, l'escut de la ciutat de Vic i la inscripció següent:

“Restes mortals de les persones que varen morir en la batalla de Collformicel dia 10 de gener de 1874”.

El conjunt està encerclat per una reixa amb motius florals.

Com a font d'informació directa podeu consultar l'obra d'Antoni Pladevall i Font “La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal. Extractes de la Crònica de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905)” amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat. Editat pel Patronat d'Estudis Osonencs, Vic 2000.
Costa Oller, Francesc. "La batalla de Vic i els assassinats de Coll Formicl'any 1874" al bloc La Serralada Litoral.com [visitat 26 de juny de 2014).