Làpides del llinatge Folc Cardona i d'Anglesola a l'església de Sant Nicolau de Bellpuig (Urgell)


Detall del mausoleu de Ramon Folc de Cardona (església de Sant Nicolau de Bellpuig)

El magnífic mausoleu de Ramon III Folc de Cardona i d'Anglesola ocupa un lloc principal a la nau central de l'església de Sant Nicolau de Bellpuig. És una obra única del Renaixement a Catalunya. Amagades rere el mausoleu, a la nau lateral de l'evangeli, es troben tres làpides sepulcrals de diversos membres de la família Folc i Cardona. L'estat d'abandó i d'oblit en què es troben fan que les diferents peces de marbre de diversos colors de què estan formades es vagin perdent sense remei i ja no són reconeixibles les decoracions florals i simbologies de les quals ens parlen les cròniques antigues. (vegeu les fotografies del blog Patxi Fotògraf)


Vista de les tres làpides

Si les mirem de front, la làpida que hi ha situada a l'esquerra pertany a Ferran Folc de Cardona, Anglesola i Requesens, successor i fill de Ramon III i del seu fill primogènit, Ramon, que morí albat. La de la seva esposa, Beatriu de Figueroa i de Còrdova, és la làpida de la dreta, juntament amb un dels seus fills, Jerònim, que morí minyó. La làpida del centre és una lauda dedicada als avantpassats del llinatge. Totes elles amiden 210 x 95 cm amb una sanefa de 21 cm, molt deteriorada ja que està feta amb la tècnica d'incrustació, fet que provoca que les peces es vagin perdent.

Claus de volta de la sala capitular del Convent de Sant Bartomeu. Les efígies han estat atribuïdes històricament a Ramon Folc i la seva esposa Isabel de Requesens, fundadors del convent.

Però la història d'aquestes làpides no comença a l'església parroquial de Bellpuig: el 15 de maig de 1619, Lluís Folc de Cardona i Anglesola, nét de Ferran i Beatriu, va fer traslladar les restes de Beatriu Fernàndez de Còrdova i d'altres membres de la família des d'un carner situat a la capella de Sant Miquel de l'església de Santa Maria del Castell de Bellpuig, del qual avui encara se'n pot visitar la planta baixa i els murs exteriors, al Convent de Sant Bartomeu per tal de continuar un dels objectius de Ramon III: convertir Sant Bartomeu en panteó familiar. Les restes provinents del castell i les que ja estaven al convent es dipositaren en tres arques sota una llosa a l'altar major de l'església del convent. Per a cada una de les arques, s'erigí com a recordatori una làpida, les quals se situaren davant del sepulcre de Ramon Folc, concretament la de Ferran i la lauda familiar estaven situades al segon i primer pilar de les capelles de l'ala dreta, prop del púlpit; la de Beatriu es situà al pilar més proper al presbiteri. Anys més tard, amb l'exclaustració del convent l'any 1835, el mausoleu i les làpides corrien greu perill de desaparèixer i es decidí traslladar-los a l'església parroquial de Bellpuig. No consta que també es traslladessin les restes òssies que, recordem, estaven sota l'altar major de l'església del convent. Era l'11 de maig de 1842.

Les cròniques conten que les inscripcions d'aquestes làpides foren escrites per Pere Ausiàs-March, senyor de Montcortès i de Canòs, jurista i poeta. Les tres làpides estan dedicades per Antoni, fill de Ferran i Beatriu, que morí l'any 1603, setze anys abans del trasllat. La interpretació més possible per resoldre aquest embolic de dates és que les làpides foren erigides per Lluís seguint una ordre testamentària del seu pare Antoni.

Vista parcial de la làpida de Ferran Folc i el seu fill Ramon

Ferran Folc de Cardona va ser, a més d'un personatge molt influent a la Cort de Carles V, un gran mecenes, gràcies al qual s'introduí el gust per la literatura i la mètrica italianes a la península, s'imprimiren les obres de Joan Boscà (o Juan Boscán), al seu servei a Nàpols juntament amb Garcilaso de la Vega; i s'imprimí el cançoner d'Ausiàs March, poeta que Ferran admirava. Era fill de Ramon III i d'Isabel de Requesens, enterrada a Nàpols. Per posar un exemple de la rellevància social de Ferran Folc, us explicarem que al bateig del seu fill primogènit, Ramon, que està enterrat amb ell, hi assistí el rei Carles V. Ramon morí entre tres i nou dies després de néixer.

Segons els Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Ferran morí el 13 de setembre de 1571 al Monestir de Sant Cugat del Vallès, on encara se'n conserva la primera làpida sepulcral amb la inscripció següent: A la memòria de l'Il·lustríssim Ferran Folc de Cardona-Anglesola, almirall de Nàpols, duc de Somma, comte d'Oliveto i de Palamós. Aquests dietaris en relaten així l'arribada de la notícia de la seva mort i el condol dels diputats i membres de l'estament religiós:

Dijous, a XIII. En aquest dia se convocaren en la present casa de la Deputació los consultors següents: misser Fort, misser Guardiola, misser Fumàs, misser Masnovell. En aquest dia no vingué en concistori dit il·lustre y reverendíssim senyor deputat ecclesiàstic. En aquest mateix dia vingué nova en la present ciutat com lo il·lustre senyor don Ferrando de Cardona, almirant de Nàpols, morí a les sis hores de matí del dit dia en lo monestir de Sant Cugat del Vallers.
[Dietari Anys 1539-1578, disponible en pdf, pàg. 364]

Dilluns, a XVII de dit [setembre de 1571]. En aquest dia los senyors deputats y hoÿdors ecclesiàstic y real, absent lo senyor hoÿdor militara, partiren de la present casa de la Deputació, ab lesb masses petites alsadas, acompanyats de molts officials, tots ab dol, anaren al dolc del quòndam il·lustríssim senyor don Ferrando de Cardona, almirant de Nàpols, lod qual tenien al palau del bisbe, qui era mort en lo monastir de Sant Culgat de Vallers, al qual dol stigueren cerca de mitja hora, stant en lo un cap de salae, a mà dreta a la raconada, lo il·lustre senyor don Lluýs de Cardona, fill major de dit almirant de Nàpols, y a l’altro cap, a mà squerra a la raconada, lo senyor don Anthon de Cardona, fill menor de dit senyor almirant. Y aprés se’n tornaren en la present casa.
[Dietari Anys 1539-1578, disponible en pdf, pàg. 364-365]

El text de la seva làpida diu:

D.O.M.
A Ferran Folch de Cardona-Anglesola, almirall de Nàpols,
duc de Somma, comte d'Oliveto i de Palamós, baró de Bellpuig, Linyola i de la vall d'Almonacir; fill de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, elegit comandant a Itàlia dels excercit ponifici i venecià per la firma conjunta d'un pacte; nebot d'Antoni de Cardona, el qual en tota la seva gloriosa vida va treballar esgotadorament, així va formar part assíduament del sèquit de l'emperador Carles V, i era consultat en coses de govern i d'utilitat pública; va viure 49 anys 9 mesos i 24 dies, va morir el 13 de setembre de 1571; Antoni, el seu fill i hereu, ho va posar per al seu virtuosíssim pare, i per al seu germà Ramon de Cardona, fill primogènit de Ferran, el qual va gaudir de només 9 dies de vida.
[traducció extreta de: Yeguas, Joan. “Sobre Beatriu Fernández de Córdoba (1523-1553) i la seva família”. Quaderns del El Pregoner d'Urgell, 14, Bellpuig, 2001, pàg. 69-102]

Vista parcial de la làpida familiar

La làpida central pertanyia a l'arca que recollia les restes dels avantpassats de la família. Per la inscripció no es pot saber qui hi està enterrat però l'acta notarial del trasllat ens dóna alguns detalls com que hi podrien ser la padrina i un oncle de Lluís:

D.O.M.
A la gran memòria i als ossos dels Folch, Cardona, Anglesola i Requesens, de manera que els qui ens engendraren descansin agradable i legalment amb amplíssims honors i ornats d'inscripcions; Antoni Folc de Cardona-Anglesola i Requesens Fernández de Córdoba, duc de Somma, va traslladar-los en arques i va consagrar el lloc.
[traducció extreta de: Yeguas, Joan. “Sobre Beatriu Fernández de Córdoba (1523-1553) i la seva família”. Quaderns del El Pregoner d'Urgell, 14, Bellpuig, 2001, pàg. 69-102]

Vista parcial de la làpida de Beatriu de Còrdova i el seu fill Jeroni

Beatriu de Còrdova es casà amb Ferran a la ciutat andalusa de Baena, fet el equal xist ia un cenotafi de Ferran a la capella de Santo Domingo del Convent del Rosari d'aquesta ciutat. Fou una dona amb un rellevant paper en la vida cultural i religiosa de la Barcelona del segle XVI, per bé que el matrimoni passava llargues temporades a Nàpols. Estigué molt relacionada amb escriptors com Joan Boscà i amb el pensament d'Ignasi de Loyola. Morí al monestir barceloní de la Vall d'Hebró l'any 1555. Al seu testament deixà dit el següent sobre la seva sepultura:

La sepultura de mi cuerpo quiero que se haga / a donde el Almirante mi señor mandare si / stubiere ante a la fin de mis dias y sino stubiere / quiero que mi cuerpo sea encomendado en alguna / iglesia o monasterio que a mis testamentarios paresciere / por que el dicho Almirante mi señor haya legado / el qual después mande enterrar mi cuerpo / en la sepultura a donde su voluntat fuere / que su cuerpo después de sus dias haya de eser / enterrado suplicandole que sea secundo que como / juntos havemos reposado en la vida reposemos / en una sepultura, la qual sepultura quiero / que se haga sin cerimonia alguna mundana / sino a todo probecho de mi alma.

El matrimoni va tenir cinc fills: Ramon, que morí pocs dies després de néixer i que està enterrat amb el seu pare; Antoni Fernàndez de Còrdova, duc de Sessa, casat amb Juana Fernández de Córdoba-Cardona i Aragó; Lluís de Cardona Anglesola i Fernández de Córdova, duc de Somma; Jeroni de Cardona i Córdova; i Anna de Cardona i Córdova, casada amb Juan Ramírez de Guzmán, Marqués d'Ardales i Comte de Teba.

La làpida de Beatriu conté la inscripció següent:
D.O.M.
A Beatriu de Figueroa, filla de Luís Fernández de Córdoba, duc de Sessa, nebot del gran Gonzalo Fernández de Córdoba, muller de Ferran de Cardona, gran almirall de Nàpols, va viure 30 anys, va morir al 9 d'agost del 1553; Antoni Folc Cardona-Anglesola, duc de Soma, ho va posar a la seva dolça mare, i a Jeroni de Cardona, fill de Ferran i Beatriu, que va viure fins als 5 anys, el difícil part prematur del qual va accelerar la seva pròpia mort i excessiva hora fatal; Antoni va consagrar el lloc a tots i a totes les coses els que estigueren a l'interior i al ventre de la mare.
[traducció extreta de: Yeguas, Joan. “Sobre Beatriu Fernández de Córdoba (1523-1553) i la seva família”. Quaderns del El Pregoner d'Urgell, 14, Bellpuig, 2001, pàg. 69-102].

Volem agrair l'amabilitat del personal de l'Oficina de Turisme de Bellpuig que ens mostrà aquests importants testimonis funeraris plens d'història que, tan de bo, es poguessin restaurar i mostrar com a part del nostre patrimoni.

Els amics de Custodia Compartida: viajes y experiencias ens han fet arribar una fotografia de la làpida cenotafi de Ferran Folc al Monestir de sant Cugat del Vallès, al qual us fèiem referència:

Fotografia propietat de Custodia Compartida: viajes y experiencias

Comentaris

Ksawery ha dit…
¡Gran entrada con la que inauguráis el año! Siempre lográis sorprendernos. Es curioso lo que ha dado de si este personaje.

La información es muy detallada y está muy bien explicada. Quizá hecho de menos la foto de la lápida de Sant Cugat...

Un saludo.
Que tiempo hacía que no sabía de vosotros y vuestras buenas entradas...
En cuanto a las fotografías y el reportaje que nos proponéis hoy, es muy interesante, aunque el grado de degradación de las lápidas y de las tumbas es muy grande.¿No hacen nada los próceres del Gobern para solucionarlo? Es parte de la historia...
Feliz año nuevo desde la Mancha¡¡¡
Patxi ha dit…
Felicitats!! Molt bona entrada.

Que be que ens ho vam passar aquell dia!!!

Salut i Bon Any!!!
JFL ha dit…
Aunque distancias bastante vuestras entradas, la espera merece la pena. Siempre es un placer estas lecciones de historia, tan bien documentadas y explicadas.
Feliz año, y espero la proxima...
APU ha dit…
Hola.
Por lo que veo estais en buena forma posteando entradas muy completas.
¡Salut i Bon Any! Un abrazo
Kashtanka ha dit…
Coincido con los demàs: son bàrbaras las lecciones de historia que hay en vuestro blog. En esta entrada me quedo con dos detalles, uno, la bòveda multienervada(?) de la segunda foto, porque es uno de los elementos arquitectònicos que màs me gustan. Y el otro es la esperanza de vida de los personajes de las làpidas. Terrible!
Una abraçada i feliç any nou, encara que siga una mica tard.
Mar-Giverny ha dit…
Una entrada encantadora. Como dice Julio os hacéis esperar pero vale la pena:-)
Petons

Entrades populars