Necròpolis medieval i cementiri de Santa Maria de Lluçà (Lluçà, Osona)


Detall de les importants pintures conservades a Lluçà

Lluçà és un petit nucli d’una vuitantena d’habitants, que forma part del municipi de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, comarca d’Osona.

Claustre de Santa Maria de Lluçà

Gairebé solitària i entre suaus ondulacions, trobarem el principal exponent de romànic del Lluçanès: l’antiga Canònica Agustiniana de Santa Maria de Lluçà (entre s. XI i XIII). El conjunt no només té rellevància artística sinó també històrica i paisatgística ja que és un indret ple de serenor i senzillesa. La importància artística rau en els capitells del claustre, un conjunt de pintures romàniques descobertes l’any 1956, el frontal romànic de l’altar i en la necròpolis medieval situada al claustre i a l’exterior de l’absis (segle XI).
Tombes antropomòrfiques situades al claustre, visibles a través d'un vidre

Les tombes antropomòrfiques situades al claustre van ser descobertes durant una restauració realitzada entre els anys 1936 i 1939. De les més de quaranta tombes trobades dins la canònica, unes 10 estan situades sota el paviment de l’església. Com a mínim, tres d’elles són d’època moderna ja que daten del segle XIX. Les altres serien medievals. La resta de tombes estan repartides pel paviment del claustre, bàsicament sota les galeries, tot i que n’hi ha algunes que estan entre el pati i les galeries. Gràcies a uns antics esquemes que trobarem també en el claustre, podem identificar la majoria de les sepultures, algunes de les quals han estat cobertes amb un vidre per poder-ne observar l’interior.
Sarcòfag de Ramon de Casovers
En una de les galeries del claustre, a una alçada d’uns dos metres hi trobarem dues arquetes sepulcrals suspeses sobre mènsules: una pertany a Bernat de Merlès, canonge i sagristà (segona meitat del segle XIII), i l’altra pertany a Ramon de Casovers, canonge i capellà de Santa Maria de Lluçà, mort l’any 1395 aproximadament. Aquesta darrera, conté una inscrpició a la part davantera i tres escuts lobulats.
Croquis de les tombes antropomòrfiques trobades al claustre i a l'església de Lluçà

En canvi, les tombes situades a l’exterior de l’absis ho foren molt més tard: concretament l’any 1982, en el decurs d’uns treballs planimètrics. Se’n van localirzar cinc, totes elles disposades de forma perpendicular a l’absis, orientades d’est a oest. L’estudi de les escasses restes òssies que s’hi van trobar va permetre afirmar que es tractava de tombes d’adults. No en tenim fotografies.
Sarcòfag de Bernat de Merlès

El darrer exponent funerari que us presentarem és el petit cementiri de Lluçà, que està adossat a l’església. Manté un antic mur perimetral de maçoneria i una porta de ferro de poca alçada, coronada per una creu. A l’interior, trobem tres mòduls de nínxols molt separats entre ells ja que cada un està situat en un mur perimetral diferent.
Entrada del cementiri de Lluçà
Des de la porta veurem al fons a la dreta el mòdul més gran, format per 22 nínxols, dels quals són dobles, distribuïts en dues fileres; el següent mòdul, situat davant la porta, està format per sis nínxols, un dels quals és doble. També estan distribuïts en dues fileres. El tercer mòdul també està format per nínxols en dues fileres. En tot el cementiri hem comptabilitzat 43 nínxols, tots ells numerats i algunes sepultures a terra, marcades amb creus de ferro molt senzilles. El cementiri està presidit, a l’exterior, per un immens xiprers. A l’interior hi trobarem, també, algun arbre sol·litari.
Vista parcial del cementiri de Lluçà

Comentaris

El Claustro es una preciosidad, similar a algunos de esta zona, como en Yeste o La Fuensanta. El conjunto románico es muy sencillo, casi alejado e algunos cánones del mismo.
Salud¡
Galderich ha dit…
Realment el Lluçanès és una comarca amb un encant especial, i més concretament aquesta canònica ho té tot!
JFL ha dit…
uff, la foto de la ventana da como repelus, pero el lugar es precioso.
Gracias por acercarlo.
Mar-Giverny ha dit…
Que la entrada es muy buena y trabajada, no digo nada nuevo. Las fotos me transmiten paz y tranquilidad a excepción de la del cristal, esa me crea un poco de desasosiego :-)
Petonets!!
Alyebard ha dit…
Molt bon lloc. Serà qüestió de fer-hi una escapada.
Esther i Toni ha dit…
Les tombes antropomorfes estan a terra,buides i netes com es poden veure a Museus o altres llocs;i per protegir-les i alhora fer-les visibles,van posar les rajoles de vidre.
Com bé diu Galderich,una escapadeta al Lluçanès és molt interessant;podeu localitzar aquest punt al mapa de la part dreta,on anirem marcant les portes d'entrada als llocs que fem referència al blog.
Els vostres comentaris sempre ens aporten motivacions per continuar i aprofundir més,sempre són ben rebuts.