Sepulcre de Vasco da Gama (Mosterio dos Jerónimos, Lisboa, Portugal)


Estiu de 2010

Vasco da Gama va ser un famós navegant portuguès, conegut arreu per obrir la ruta marítima des d’Europa a l’Índia vorejant la costa africana. Aquesta ruta fou importantíssima des del punt de vista comercial, cultural i polític. El nostre personatge va néixer entre 1460 i 1469 a la població marinera de Sines, situada al sur de Portugal i morí de malària a la ciutat índia de Kochi (cast. Cochín), pocs mesos després de ser nomenat virrei (1524).

En un primer moment, va ser enterrat cobert amb la capa de cavaller de l'Orde de Crist amb tots els honors a l’església de Sant Francesc de Kochi (antigament anomenada de Sant Antoni), que és el temple més antic construït pels europeus a l’Índia, i on encara es conserva la seva primera tomba.

Imatge de la seva primera tomba( Disponible a Wikipedia)

L’any 1539, per desig testamentari, les seves restes van ser traslladades per un dels seus fills, Pedro da Silva Gama, a la població portuguesa de Vidigueira, d’on Vasco era comte des de 1519. Concretament a l'església de Nossa Senhora das Reliquias del convent carmelita de Vidigueira i que actualment és una propietat privada anomenada Quinta do Carmo. Diverses fonts afirmen que va ser enterrat al costat de l'epístola (costat dret des del punt de vista dels fidels mirant l'altar). El panteó de la família Gama es construí l’any 1590. Durant el segle XVII se li va afegir un epitafi:

Aquí reposa el Gran Argonauta Dom Vasco Da Gama, I Comte de Vidigueira, Almirall de les Índies Orientals, de les quals en fou un afamat descobridor.
Detall de la tomba

L’any 1840 l’església estava destrossada a causa de disturbis i la tomba patí diversos desperfectes. Finalment, es decidí traslladar les restes al Monestir dels Jerònims de Betlem (Lisboa), recinte que es construí gràcies al comerç d'espècies amb l’Índia, precisament iniciat per Vasco da Gama. El 5 de juny de 1880 un comitè nacional es traslladà a Vidigueira per recollir-ne les restes. El matí del 7 de juny el seguici fúnebre, format per soldats de la cavalleria i de la infanteria inicià el camí cap a Lisboa en un tren, que va fer parades a Cuba (regió de l’Alentejo), d’on sortí el dia 8 el matí, a Alvito i a Barreiro. Després, es dipositaren al vaixell de l’armada portuguesa Mar de Palha, per arribar fins a l’església de Betlem pel riu Tajo. Les restes van ser rebudes pels més alts dignataris del país i amb grans honors militars.
Lateral de la tomba
Durant molts anys va córrer el rumor que les seves restes mai havien sortit de Vidigueira, perquè l'any 1884 va aparéixer un document, signat per un monjo del convent carmelita amb data de 1646, en el qual s'afirmava que Vasco de Gama havia estat enterrat al costat de l'evangeli sota una làpida sense inscripció. Les restes que s'havien traslladat l'any 1880 estaven al costat de l'èpístola. En motiu del 400è aniversari de la seva arribada a l'Índia, es traslladaren, aquestes noves restes a la tomba del Monestir dels Jerònims. És per aquest motiu que, en el seu moment (segle XIX), no es podia afirmar quines restes eren realment les de Vasco de Gama.

La tomba final de Vasco da Gama està situada al cor esquerre de l’església de Santa Maria Bélem del Monestir dels Jerònims de Lisboa. És obra de l’escultor Antonio Augusto da Costa Mota (1862-1930), conegut com a Costa Mota oncle per diferenciar-lo del seu nebot que també fou un artista conegut. Aquest afamat escultor també va realitzar el sepulcre del poeta Luís Vaz de Camões, situada al cor dret d’aquesta mateixa església.
La tomba és d’estil neomanuelí. El manuelí (cast. Manuelino) fou un estil bàsicament arquitectònic, que trobem a Portugal entre els segles XV i XVI. Es basa en elements del gòtic flamíger i decoracions renaixentistes i orientals. Es caracteritza per una gran abundància d’elements ornamentals o decoratius, majoritàriament heràldics o mariners, com a representació del poder marítim de Portugal. Durant el segle XIX i principis del XX, tingué una gran rellevància la utilització dels trets principals de l’estil manuelí, que donà lloc al neomanuelí.
Lateral de la tomba amb inscripció

El sepulcre de Vasco da Gama és una arca de grans dimensions decorada amb elements mariners i escuts pels quatre costats. Concretament, als laterals més llargs hi ha representada una Creu de l’Ordre de Crist de Portugal, símbol utilitzat ja en època de Vasco de Gama pels vaixells dels descobriments, la representació d’un vaixell de veles i una esfera armil·lar, símbol de la saviesa i el coneixement i utilitzada com a símbol nacional portuguès a partir del regnat de Manuel I. Els tres símbols estan enllaçats per una soga marinera i envoltats per elements florals.A la part inferior d’un d’aquests laterals hi destaca la inscripció, en portuguès, següent:

Erigit per disposició testamentària de Simao José Da Luz Soriano a 1894.

Simao José Da Luz Soriano (1805-1891) va ser un prohom portuguès, escriptor, polític i historiador, que deixà la seva immensa fortuna per a nombroses obres de caritat i artístiques. Una de les seves darreres voluntats va ser finançar els sepulcres de Vasco da Gama i de Luís Vaz de Camões.

Als laterals curts hi ha esculpit l’escut de Portugal, que n’ocupa tota la superfície. L’arca està situada sobre sis mènsules en forma de lleó.

El sepulcre finalitza amb una estàtua jacent de Vasco de Gama en oració. El personatge vesteix les robes típiques de la seva època, armat amb una espasa i abillat amb barret. El seu cap descansa sobre un coixí ricament decorat. La figura és de gran realisme, com es pot veure pels trets facials i el detall de les mans.
Detall del sostre estil manuelí de l'església

Properament us parlarem del sepulcre de Luís Vaz de Camões, que posseeix unes característiques molt similars al de Vasco de Gama.

Comentaris

Landahlauts ha dit…
Es precioso. Las manos tienen un realismo increíble y el resto de la tumba es muy bella con eso entrelazados, los motivos marineros, los florales...

Pobre Vasco da Gama, lo de millas y kilómetros que hizo después de muerto...

Saludos.
JFL ha dit…
Mira que eh estado en el monasterio y no recuerdo este sepulcro. Tendré que informarme mas antes de ir a los sitios, por que luego no me entero de nada.
Un abrazo
Me encanta el relato, las fotografías, y el adjetivo de argonauta, palabra que ahora no significa nada para muchos, pero que en la época de Vasco tenía un gran sentido.
La tumba y el entorno, con ese techo manuelino, típico portugués, son básicamente, perfectos.
Un abrazo¡
Esther i Toni ha dit…
Hola, amigos. Hemos añadido alguna información más y alguna precisión sobre este sepulcro que, como muchos de ellos, tiene su enigma...
Saludos
Lilith ha dit…
Una tomba realment preciosa en un lloc impressionant. Havia de quedar registrada al vostre blog sens dubte...
Es curios com de realistes eren les imatges dels difunts en tombes com aquestes.
Mar-Giverny ha dit…
Que preciosidad de sepulcro, y las fotos geniales. En cuanto al Sr. Vasco de Gama me ha traído recuerdos de la infancia :-)
No tenía idea de que existía tal estilo (manuelino)
Bona setmana, petons.
Sinuhe ha dit…
Fantastico, siempre me han impresionado este tipo de sepulcros tan sublimes.

Abrazoss
LEBLANSKY ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars