El Cementiri de Sant Sadurní d'Anoia (comarca de l'Alt Penedés) i Santa Cecília


Sepultura del Cementiri de Sant Sadurní d'Anoia. Representa Santa Cecília

Sant Sadurní d'Anoia és un municipi d'uns 12.000 habitants situat a la comarca catalana de l'Alt Penedés. Al seu territori, més de vuitanta elaboradors produeixen el 90% del cava de tot l'Estat, fet que comporta que aquesta activitat sigui el sector al qual es dedica gran part de la població. El ressorgiment del sector vinícola després de la crisis de la fil·loxera del segle XIX, va enriquir la població i en ella s'hi van construir significatius edificis modernistes, com les Caves Cordoniu, obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch, les Caves Freixenet i un nombre important de cases i casals.
Un altre detall de la sepultura
El cementiri municipal es troba situat als afores de la població, concretament al Passeig de Can Codorniu. La seva estructura, clarament visible en una vista aèria (amb Googlemaps, per exemple), està formada per la zona rectangular, que és on hi ha l'entrada actual, i n'és la primera ampliació, practicada a la part posterior del recinte antic; la zona cuadrada, que és el recinte més antic; i la zona el·líptica, que n'és la segona i darrera ampliació, practicada a a la part davantera del recinte antic. És un clar exemple de com es resolen, en alguns casos, les ampliacions al cementiris actuals: el recinte antic es manté, inclosos els murs i la porta d'entrada, com aquí, i s'hi afegeixen altres zones a la part posterior o davantera. La comunicació entre ambdós recintes s'aconsegueix practicant una nova entrada al mur. En trobem un altre exemple a Prats de Lluçanès. Segur que en podreu trobar molts exemples més, ja que aquest tipus d'actuació és molt habitual.
Vista de la zona més moderna, des del turó artificial
La zona més moderna, de forma el·líptica, està formada per una paret perimetral plena de nínxols amb làpides de marbre blanc, col·locades per fora, amb la qual cosa gairebé no es veu espai entre les tombes. En mig del recinte, l'Ajuntament hi va construir, l'any 2010, un petit turó artificial ple de plantes i arbres per crear-hi un camí en espiral que condueix a una visió panoràmica del Penedès.
Panteó modernista, obra de Modest Castañé
El recinte antic, del qual se n'ha conservat la porta dins del cementiri actual, està format per fileres de nínxols de quatre pisos als murs perimetrals on s'alternen làpides de marbre , una petita zona d'enterraments a terra, gairebé tots marcats amb creus blanques, i alguns panteons situats al camí central, entre els quals hi trobem un panteó d'inspiració modernista de la família Blanch, obra de Modest Castañé, autor que va guanyar l'any 1917 el Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona per l'edifici comercial de Prats Fatjó i Cía., una prestigiosa pastisseria situada al Passeig de Gràcia nº 6 de Barcelona (avui desapareguda). En el mur perimetral hi veurem la capella-panteó de la família Raventós Codorniu, amb un cert aire clàssic.
Monument Guerra Civil a dins del recinte
El recinte rectangular, al qual s'accedeix des del recinte antic o per la porta d'entrada principal, que no té cap característica singular, també està envoltat perimetralment per fileres de nínxols de quatre pisos, on s'alternen làpides modernes i antigues. Francesc Folguera consta com a realitzador de l'entrada a l'ampliació del cementiri de Sant Sadurní l'any 1925 (Catàleg de la primera exposició General d'Art Litúrgic celebrada del 29 de novembre a l'11 de desembre de 1925 a la Sala Parés de Barcelona). Al centre, enjardinat amb xipresos, hi observarem diversos panteons interessants. Tot just entrant des del carrer a mà dreta s'hi troba el monument, en forma de monòlit, als morts de la Guerra Civil, que només conté una lacònica inscripció: "A la memòria de tots els sadurninencs morts a conseqüència de la Guerra Civil 1936-1939". Al terra, molt a prop del monòlit de la Guerra Civil, hi veurem una placa amb la següent inscripció: "La vila de Sant Sadurní en homenatge a les víctimes de l'Holocaust nazi 1939-1945. Commemoració del 60è aniversari de l'alliberament dels camps de concentració. Sant Sadurní d'Anoia 1 de novembre de 2005".
Obra signada per J. Güell
També hi trobem una tomba, de marbre blanc, formada per una gran creu i un àngel amb les ales desplegades, i que a la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta diposita unes flors sobre la tomba. El conjunt està signat per J. Güell, de Vilafranca del Penedès.
Panteó de la família Ferrer, obra de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot
A la zona esquerra del recinte nou, hi trobem a primer terme el panteó de la família Ferrer, obra de 1939, de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965). Es tracta d'una tomba d'una austeritat decorativa evident però de gran monumentalitat pel seu tamany. Els noms de les persones que hi estan enterrades segueixen un patró idèntic: el nom i la data de la mort en xifres romanes. El projecte i les dades tècniques d'aquest panteó (dibuixos, plànols...) es troben dipositats al fons de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (demarcació de Barcelona).
Sepultura amb la representació del Martiri de Santa Cecília
Però la tomba que ens ha cridat més l'atenció representa una dona estirada boca terrosa, amb els ulls envenats, i amb el cos inert, ja morta. És una representació d'una obra bellíssima: El martiri de Santa Cecília, de l'escultor Stefano Maderno (1576-1636), situada a la Basílica de Santa Cecília del Trastevere (Roma, Itàlia). Segons algunes teories, l'autor va realitzar l'obra a partir de l'observació al natural del cos incorrupte de la santa, trobat en aquesta postura després d'haver patit martiri, a les catacombes de Sant Pretextat (o a les de Sant Calixte segons algunes fonts); unes altres teories afirmen que es va inspirar en la detallada descripció de l'arqueòleg Antonio Bosio a l'obra Historia Passionis B. Caeciliae Virginis

Obra original de El Martiri de Santa Cecília de Stefano Maderno (fotografia de Sébastien Bertrand

Sigui com sigui, Maderno va esculpir una obra sense decoracions supèrflues però plena de detalls: un profund tall al coll, com a part del martiri que va rebre la Santa; els ulls tapats amb un mocador; la posició de les mans, lligades i fent el símbol de la Trinitat amb una i amb l'altra afirmant que Déu és ú. Però el tret més distintiu de l'obra és la posició del cos, que busca naturalitat i que evita postures classicistes.
Detall de la sepultura: les mans marcant la Trinitat
La sepultura del cementiri de Sant Sadurní no en vol ser una còpia exacta però, tot i així, és molt similar. Hi ha dues diferències essencials: a l'obra original, el pes del cos es recolza sobre el cantó dret, i no sobre l'esquerre; i que el material utilitzat és més tosc i no permet arribar a la delicadesa que Maderno va obtenir amb el marbre blanc. La tomba conté una alfa i una omega a banda i banda dels peus, com a símbol del principi i de la fi, tan present en la simbologia funerària.
Còpia de El Martiri de Santa Cecília a l'església de Nostra Senyora de les Dunes d'Ostende (Bèlgica)
Trobem còpies de l'obra de Maderno a l'església de Nostra Senyora de les Dunes de la ciutat flamenca d'Ostende (Onze-Lieve-Vrouw-ter-Duinenkerk) o a la Catedral de Santa Cecília de la ciutat francesa d'Albí.

Si coneixeu alguna altra representació de l'obra de Maderno en algun context funerari, ens agradaria molt que ens ho diguéssiu.

Per acabar aquesta entrada, us volem desitjar molt bon any 2012 a tots.

Comentaris

Lilith ha dit…
¡Por fin la historia de Santa Cecilia! Con lo que nos sorprendió cuando la vimos en el cementerio y la de representaciones que hay repartidas por ahí. Si es que sólo es cuestión de buscar un poco para encontrar pequeñas maravillas y en vuestro caso ¡es tan fácil y agradable dejar que nos la descubráis!
Muchas gracias por los nuevos conocimientos y feliz 2012.
Galderich ha dit…
M'ha sobtat veure aquesta santa Cecília de Sant Sadurní. L'original de Roma és de les escultures barroques més impactants que he vist!
BON ANY!
APU ha dit…
Hola!
Buena entrada. La escultura impresiona... esos detalles, de las manos, recostada sobre un lado y la superposición de los pies...
Apunto visita pendiente en la agenda.
¡¡Feliz Año 2012 y qué tengaís una noche mágica de Reyes!!
Un abrazo
Calamidad ha dit…
Un apunte más al que estar atento. Ni conocía la escultura original ni la copia del cementerio de Sant Sadurní. Ahora ya me habéis metido el gusanillo para verlas a ambas (el día que deje de descubrir cosas por ver en Roma, no sé yo).

Gran entrada, Tony, Esther. Como siempre un placer leeros.
Cal.
Anònim ha dit…
El tema de l'art funerari és molt interessant en tots els aspectes. Ara bé, penso que cal observar també el significat de les làpides dels nínxols. I pel que respecta al fossar de Sant Sadurní d'Anoia,n'hi alguns de curiosos i que no foren censurats, durant l'última etapa totalitari que sofri el país, en refereixo a una on hi han dues mans unides, al primer recinte del cementiri, clara pervivència de la mentalitat en bona part lliurenpesadora de la gent de la vila,es a dir, que la maçoneria en una època concreta va tenir molta influència.

Entrades populars