Tata senegalès de Chasselay (departament del Rhône, França)


Vista del tata senegalès

 La Necròpolis Nacional de Chasselay, més coneguda amb el nom de tata senegalès, és, possiblement, la necròpolis militar més singular d'Europa, per la seva història però sobretot per les seves característiques constructives, que explicarem tot seguit.

Interior del recinte
La població francesa de Chasselay té uns 2700 habitants i una economia basada en l'agricultura i l'artesania. Està situada a uns 20 km de Lió, capital del Departament del Roine i de la regió del Roine-Alps.
Una de les torres en forma de crisma

En el decurs de la Segona Guerra Mundial, el dies 19 i 20 de juny de 1940, les tropes senegaleses de l'exèrcit francès van poder retardar l'entrada de les tropes alemanyes a la ciutat de Lió. Malgrat que desconeixien que s'enfrontarien en una proporció d'1 a 100, la 405a. RADCA de Sathonay, el 25è regiment de tirailleurs (soldats colonials francesos d'infanteria al nord d'Àfrica) senegalesos, legionaris i població civil van preparar barricades per aturar l'escomesa alemanya a la zona de Chasselay. Després de dos dies de lluita, els soldats alemanys van fer uns 70 presoners, que separaren per races. Els presoners francesos blancs van ser portats a Lió, però uns 50 soldats senegalesos van ser ametrallats i després aixafats pels tancs. Algunes fonts parlen que l'autoria de la masacre va ser de la 3a. Panzerdivision SS Totenkopf, d'altres dels tancs de la Grossdeutschland i d'altres de la 10a. Panzerdivision. L'endemà, 21 de juny, quaranta vuit cossos de soldats senegalesos van ser enterrats pels veïns de Chasselay, que també ajudaren a quinze ferits que van poder sobreviure a la matança. Prop d'allí, a Lentilly, tretze tirailleurs van ser també ametrallats, així com Gouzy, el capità del regiment senegalès i els seus sots-tinents Faewer i De Montalivet. El 19 d'agost de 1940, els ocupants alemanys van prohibir tocar, adornar o desplaçar les tombes dels soldats “negres”.

Interior del recinte

L'any 1942, Jean Marchiani, aleshores Secretari general de l’Office départemental des Mutilés, Combattants, Victimes de la Guerre et Pupilles de la Nation du Rhône, va confeccionar un cens de totes les tombes de senegalesos existents, aïllades o en cementiris municipals de les poblacions del voltant. Poc després va adquirir, amb diners propis, un terreny proper a un indret anomenat “Vide-Sac”, al costat d'on hi havia hagut la masacre i va recollir fons per acollir en un cementiri tots els soldats senegalesos morts durant el 19 i 20 de juny de 1940. Va tenir el suport del General Doyen i del diputat senegalés Calendou Diouf. El cementiri va ser inaugurat el 8 de novembre de 1942, tres dies abans de la invasió alemanya. S'hi van poder enterrar 188 tirailleurs, que pertanyien a diferents ètnies africanes: la Peul, Bambaras, Malinkes, i que provenien de diversos països: Senegal, , Gabon, Dahomey, Costa d'Ivori, Guinea i Sudan.
Porta d'entrada
El cementiri senegalès de Chasselay va esdevenir necròpolis nacional després de 1966 i actualment és gestionat per la Direction Interdépartementale des anciens combattants de la région Rhône-Alpes. Cada 11 de novembre s'hi celebren actes commemotatius.

Detalls dels fetitxes de la porta
El cementiri té forma rectangular i està envoltat per murs de 2,5 m d'alçada, que presenten, a cada cantonada, unes torres acabades en prisma. Tot el recinte està cobert per ciment d'un fort color rogenc, al qual s'hi va barrejar una mica de terra africana, portada expressament des del Senegal. D'aquesta manera es volia imitar l'efecte de la tova (cast adobe), fet amb terra i palla. L'arquitecte es va inspirar, gràcies a la documentació aportada per les Missions Africanes de Lió, en unes típiques construccions de l'Àfrica de l'oest: els tata, o recintes de terra sagrada on s'hi enterren els guerrers. El contrast amb el verd dels camps de blat que l'envolten és molt fort. La porta, de fusta fosca, presenta vuit màsqueres diferents, que representen imatges fetitxes que vetllen pel repòs dels difunts. Sembla ser que el seu disseny és de l'abat Boisard, que havia dirigit una escola d'ebenistaria.

Detall de la capella
A l'interior, podem observar les sepultures marcades amb estel·les, perfectament alineades a banda i banda del passeig central. Les fileres estan separades amb franges de pedres. També ens crida l'antenció la manca de qualsevol element vegetal. Cada una de les estel·les porta una inscripció amb el nom, el regiment, la frase Mort pour la France i la data de l'òbit. Al centre del mur paral·lel a al de la porta,situat de manera que és l'element més evident que ens trobem només entrar, hi ha una espècie de capella assenyalada amb una creu. A l'interior només hi ha, penjada a la paret, la declaració de la concessió de la Creu de Guerra amb Palma al capità Gouzi i al seu regiment.
Reproducció del document de desgreuge

Filmografia:
Le cimetière Tata, mémoires des tirailleurs sénégalais, documental de Rafael Gutierrez i Dario Arce (2007). Producció de C Productions Chromatiques, de Lyon.

Le Tata, un documental de 60 min de Patrice Robin i Evelyne Berruezo (1992), on s'hi fa un repàs de tots els esdeveniments i on hi apareixen diversos testimonis.

Per saber-ne més:

Scheck, Raffael. Une saison noire. Les massacres de tirailleurs sénégalais. Mai-juin 1940. Paris, 2007 : Editorial Tallandier.

Ntoma Mengome, Barthélémy. Les preux chevaliers noirs. Ces héros méconnus de la France (1939-1945). Editorial Harmattan ISBN : 978-2-296-07693-8. 82 pàgines.

Poncet, Jean. Tata sénégalais de Chasselay: les combats de Chasselay-Montluzin et dans l'ouest lyonnais les 19 et 20 juin 1940. Edició del Conseil général du Rhône, Lió.

VVAA. Nécropole nationale de Chasselay: le "tata" des tirailleurs sénégalais. Editat per Ministère de la défense, Service départemental de l'Office national des anciens combattants et victimes de guerre du Rhône (ONAC), 2010. Col·lecció Mémoire de pierre nº 11


Si teniu temps, podeu visitar els Archives Départamentales del Rhône, on hi podreu consultar l'expedient 437 W 173: Tata sénégalais de Chasselay, conception, construction, inauguration et organisation de cérémonies commémoratives1942-1950 , on hi trobareu els plànols, els discursos pronunciats durant la inaguració, la llista d'invitats, fotografies i documentació diversa sobre aquesta singular necropòlis.

Està situat a la carretera D100 direcció Les Chères. L'horari d'obertura és de 10 a 18 h. Visita Lliure, tot i que es poden sol·licitar visites guiades. Coordenades: 45° 52′ 56″ N 4° 45′ 17″ E


Comentaris

Ksawery ha dit…
Buena entrada y bien documentada, con unas fotos preciosas y llenas de colorido.

Me gustó mucho este pequeño recinto tan atípico de esa zona.
LEBLANSKY ha dit…
Inesperat, però impactant! La fina línia que separa la genialitat del kitsch, el mal gust i l'horterada, aquí no s'ha saltat: bellíssim.
Mar-Giverny ha dit…
No había visto nunca nada parecido, realmente curioso. Como dice el anterior comentario, por un pelo se podían haber pasado y hubiera parecido un esperpento pero no.
Besos
Stultifer ha dit…
Hoy he publicado las fotos que me enviásteis de este mismo tata.
Saludos cordiales y muchas gracias por participar.
GAIA ha dit…
He estat per aquesta zona però el cementiri no l'havia vist. Curiós

Entrades populars