Ja arriba un nou any.....

Detall del panteó Buhigas al cementiri de Montjuic, fotografia dedicada a Marina Garcia
Entrarem al nou any amb el record, encara dolorós però serè, de la nostra amiga Marina, que va morir aquest passat estiu. Sovint és difícil trobar les frases adequades però a la llarga el record serà com una fina pluja de paraules: Giverny, el primer dia que et vam conèixer, generositat, gats, la rosa vermella que et va regalar la teva filla a Gènova, fortalesa, Poblenou, silencis, converses, Staglieno, sinceritat davant el dolor, la pèrdua i l'adversitat, The Dark House, tristor, Modernisme, fotografia, llibres, Siempre nos quedará París, sensibilitat, amistat, el darrer dia que et vam veure... Gràcies per compartir amb nosaltres un trocet de la teva vida. Un petonet.
Portada del llibre de Marta Sanmamed
El 2012 ens ha portat l'esperat llibre Aquí yace, ...o no (El libro que tienesque leer antes de morirte), de Marta Sanmamed, a qui vam conèixer ja fa uns anys quan l'aventura de Pervive i del turisme funerari començava. El llibre, escrit en un estil amè i divertit, està ple d'anècdotes i curiositats funeràries i de reflexions. L'autora no sap, però, que el nostre exemplar d'Aquí yace.. o no és molt especial: té una mossegada a la part superior de la portada. El primer a fullejar el llibre va ser el Baloo, un entremaliat labrador retriever d'un any que no va poder esperar a que nosaltres arribéssim a casa i se'l va emportar al garatge..... Menys mal que la lectura no és la seva principal afició i vam poder recuperar el llibre sense gaires desperfectes!!!.
De cuerpo presente
També hem tingut la sort d'assistir a la presentació del llibre De cuerpo presente de Jesús Pozo, infatigable persona i fotògraf excepcional. Un llibre completament diferent perquè tracta el tema funerari des de la visió dels enterradors. Tretze enterramorts repassen anècdotes i vivències, i donen a conèixer una professió sovint oblidada i menystinguda. Amb un punt de vista diferent, les persones que expliquen la seva experiència professional amb la mort demostren tenir uns sentiments i un respecte que, sovint, no s'aprecia ni es coneix.
Portada del calendari 2013 de Jordi Valls
Des de fa uns anys l'amic Jordi Valls, vilafranquí i viatger incansable, ens ha regalat un calendari molt especial: un calendari temàtic en què cada mes està dedicat a un cementiri o unes tombes escollides. El 2013 ens mostra els cementiris de les set esglésies de la Vall de Boí, que encara conserven recinte funerari al voltant. Totes aquestes esglésies, més la de Sant Quirc de Durro i Santa Maria de Taüll, són patrimoni de la Humanitat. Mes a mes, Jordi fa un repàs de les creus de ferro que es conserven al cementiris de Sant Climent de Taüll, La Nativitat de Durro, Santa Eulàlia d'Erill La Vall, Sant Feliu de Barruera, Santa Maria de Cardet, Sant Joan de Boi i L'Assumpció de Coll.

Aquest 2012 també ens deixa una celebració personal: el mes de novembre va fer cinc anys que vam posar en marxa aquest blog. En aquell moment, pensàvem que no hi havia gaire gent que visités els cementiris com ho fèiem nosaltres però pel camí hem anat trobant la complicitat d'amics, familiars i companys de feina i ens ha permès conèixer persones i projectes molt interessants. Ja hem perdut el compte de quants cementiris i tombes hem visitat (algun dia els comptarem...ho prometem) , quants articles i llibres hem llegit, quants arxius històrics hem consultat i quantes fotografies hem fet però continuem tenint el mateix o més interès que el primer dia per compartir les històries que anem trobant. Gràcies a tots per la vostra ajuda i col·laboració!!!!

Molt bon any 2013 !!!!! Intentarem fer-ho cada vegada millor !!!

Comentaris

SerchDietrich ha dit…
Una gran pèrdua la de la Mar Giverny. Vaig "descobrir-la" fa dos mesos quan buscava informació sobre el cementiri de Montjuïc, i el seu blog va ser de gran ajuda i inspiració. Vaig voler possar-me en contacte amb ella, quan vaig descobrir la noticia, i va ser quan vaig assabentar-me de tot. Sigui on sigui, sempre li estaré agraït.
Galderich ha dit…
Un bon repàs d'una vida en aparença tranquil·la com la dels cementiris però a la que li heu sabut dotar d'una activitat molt rellevant.

Endavant amb tot plegat!
JFL ha dit…
Una de las mejores cosas que me ha aportado tener un blog a sido conocer a personas tan estupendas como vosotros, o como fue (es) Marina, que siempre permanecerá con nosotros, una mas de las nuestras.
Últimamente ya sabéis que tengo el blog olvidado, pero no cerrarlo es en gran parte por no acabar con todo esto que me une a vosotros y a muchos mas..
Un placer volver y encontraros aquí
Carol Díaz Ortega ha dit…
Esther i Toni,
Vuestro blog me ha parecido muy interesante y muy completo. Si os parece puedemos estar en contacto para cambiar impresiones y futuras colaboraciones.
Un saludo!

Carol
Cementiris de Barcelona
https://www.facebook.com/cementirisdebarcelona

Entrades populars