Cementiri de Las Mártires (Osca, Aragó)


Vista general del recinte amb l'ermita de Las Mártires

Osca, capital de província amb una població de més de 52.000 habitants, és una ciutat amb una llarga història, que s'inicia amb restes de fa més de 6.000 anys. Hi destaquen la catedral de Santa Maria; l'església de San Pedro el Viejo, panteó dels reis d'Aragó; i nombroses mostres d'art barroc, modernista i contemporani.

A la ciutat hi trobarem el Cementiri Municipal, un enorme recinte funerari, del qual en parlarem en una propera entrada ja que hi guarda testimonis molt interessants de la història de la ciutat. Però hi existeix un altre cementiri, avui gairebé oblidat i abandonat: el Cementiri de Las Mártires.
Vista general del recinte
Aquest cementiri va ser el primer d'Osca que es va construir als afores de la ciutat, era a mitjans del segle XIX. De fet, una de les sepultures més antigues que trobem és la de Teresa Vilanova de Lasala, una làpida vidriada en blanc i blau incrustada al mur perimetral paral·lel a l'entrada, que indica l'any 1852. Aquest recinte va estar en ús fins el mes de juny de 1937. En el decurs de prop d'un segle en què va estar en funcionament, s'hi van enterrar unes 850 persones. Va ser substituït per l'actual cementiri municipal. Les informacions sobre l'ús del recinte, però, són contradictòries ja que algunes fonts, com el Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar: GUA - JUZ, Volumen 9 de Pascual Madoz, afirmen que es va utilitzar fins el 31 de desembre de 1846, data que les evidències d'enterraments posteriors desmenteixen; sense dubte s'ha identificat la data d'inauguració del nou cementiri municipal amb la desafectació del Cementiri de Las Mártires.
Monument a Manolín Abad i republicans afusellats l'any 1848
Es tracta d'un recinte situat a la part nord de la ciutat, de planta rectangular amb una lleugera pendent, envoltat de murs perimetrals i enjardinat amb alguns xiprers esparsos. La porta d'accés, de ferro forjat queda adossada a l'ermita de Las Mártires, una capella que ja al segle XVI era seu d'una confraria. Està format per diverses tombes a terra, la majoria d'elles dels anys 30 del segle XX marcades amb creus de ferro o de pedra; hi destaca, en un angle, un gran monument dedicat a Manolín Abad i al grup de republicans afusellats amb ell l'any 1848.

Aquest monument està format per una base on hi consten inscrits els noms dels afusellats, repartits entre les quatre cares. Acaba coronat per un pinacle. La inscripció diu el següent:

A la memoria de Manuel Abad y sus compañeros [motiu decoratiu] Santos Castejón, Mariano Desa, Anselmo Pérez, Saturnino Arrizabalaga, Antonio Velázquez, Inocencio Desa, Antonio Ferrer, Antonio Soro, Pedro Sánchez, Eusebio Auderiz, Ramon Rubio,y Salvador Chus.

Los republicanos del Alto-Aragón, los de Egea de los Caballeros y de Sadaba paisanos todos de los patriotas víctimas de la ferocidad reaccionaria erigieron por suscripción pública este mausoleo el año 1885, para perpetuar, la ejemplar memoria de los malogrados heroes que aquí reposan, y la de muchos de sus amigos deportados a lejanas e inhospitalarias posesiones oceánicas.

La ciudad de Huesca vió consternada el día 5 de noviembre de 1849 que sin [respeto] a las estipuladas condiciones de rendición, fueran pasadas por las armas dentro de los muros que resguardan un hidalgo y democrático pueblo el valeroso y oscense Manuel Abad y siete de sus compañeros cuyo número unido al de [s...] correligionarios [...] fusilados en 7 de mismo mes y año constotuyen los mártires de un ideal tan preclaro como patriótivo.

Los cuerpos que aquí yacen unidos al varonil espíritu que la tira en los anales de la gran epopeya revolucionaria española formaron una partida en las Cinco Villas bajo la enseña de ¡Patria y libertad!, capitulando honradamente en el vecino pueblo de Siétamo [...]o octubre de [...].

Com indica la inscripció, el monument va ser erigit i finalitzat l'any 1885 per subscripció popular. Sabem, per exemple, que els veïns de la població d'Ayerbe van pagar 60 pessetes per col·laborar en la construcció.

Durant la Guerra Civil, els presos de diferents recintes carceraris de la ciutat van ser obligats a cavar fosses a la zona situada a la part baixa del cementiri. Segons diferents informacions, en aquest temps hi podien haver estat enterrades entre 350 i 400 persones, la majoria d'elles afusellades. Moltes d'aquestes persones van ser traslladades posteriorment al Valle de los Caídos, a les seves poblacions natals, o al cementiri municipal d'Osca.
Porta d'accés
La zona va entrar en un procés de degradació molt important i durant anys el cementiri es va anar abandonant. L'Ajuntament, a patir de l'any 2010 aproximadament, va iniciar converses amb diverses associacions i grups socials per urbanitzar-la i convertir-la en un un parc dedicat als “Mártires por la libertad”. Es van arribar a derruir algunes fàbriques i a desallotjar diverses barraques, però avui en dia el projecte està aturat. L'objectiu de les associacions és que es preservi la memòria i que el parc tingui un enfocament pedagògic. Algunes d'aquestes associacions homenatgen anualment els republicans morts amb un acte a l'interior del recinte.
Imatge del projecte de dignificació de la zona, publicada al Diario del Alto Aragón el 4 de gener de 2010
L'any 2011 es va presentar el curtmetratge “Un lugar de memoria”, realitzat per Daniel Pardo i Juan Naya, que durant 11 minuts explica la història d'aquest cementiri. No hem trobat estudis monogràfics o articles específics sobre aquest recinte. Si en coneixeu alguns, els podeu posar en un comentari.

Comentaris

Sira Gadea ha dit…
Muy buena entrada, chicos, como siempre. Estupenda la documentación y una lástima la desolación que transmite. La memoria parece que cada vez importa menos. Ojalá el proyecto de reconvertirlo saliera adelante. Un beso fuerte.
Francesc Cornadó ha dit…
El monument a Manolín Abad és un clar exemple de noucentisme contingut i funerari.
Calamidad ha dit…
Me encantaría poder deciros que tengo artículos y/o estudios monográficos sobre el recinto, pero es que no conocía de su existencia hasta que me he topado con vuestra entrada.

Pese a lo desolado del lugar me parece bonito. Me gustan los cementerios abandonados, aunque me den penica. Habrá que plantearse una excursión a Huesca.

Besos para los dos.

Entrades populars