La Segarra: inventari i mapa funeraris


Cúpula en forma de pagoda del Cementiri de Montornès de Segarra
Com ja vam comentar a l'anterior entrada, hem iniciat un nou projecte: la web www.patrimonifunerari.cat on volem anar inventariant cementiris i tombes de Catalunya comarca a comarca, on es podrà buscar per mapa o per municipi, però on també volem anar publicant bibliografies, mapes i informació sobre el patrimoni funerari espanyol i europeu. Ens ha vingut de gust iniciar el camí de la nostra pàgina web amb l'inventari del patrimoni material relacionat amb la mort a La Segarra perquè és una comarca de Catalunya amb una història i un patrimoni cultural, immaterial i natural ric i desconegut. Terra de castells, de cases fortes, de cultiu de secà, de petits turons i de vil·les closes. L'autovia A2 és l'eix viari vertebrador però a la vegada fracturador d'aquest territori, que n'ha fet una terra de pas. Fer-ne la destinació del nostre viatge en canviarà la perspectiva i ens obrirà un ventall de possibilitats.

Detall del cementiri de Riber
La Segarra històrica, que incloïa poblacions de la vall del Corb i de la conca del Gaià va quedar repartida en cinc comarques: Urgell, Les Garrigues, Conca de Barberà, Anoia i Solsonès. L'estudi que podeu trobar a la nostra pàgina web es basa, però, en la distribució comarcal i municipal publicada a les bases de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), amb l'objectiu que en sigui més fàcil la classificació. S'han visitat tots els municipis de la comarca, un total de 21: Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Les Oluges, Els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra, Torà, i Torrefeta i Florejacs. Per fer aquest inventari, s'han visitat i descrit més de 150 elements funeraris, dels quals prop de 120 són cementiris, la resta està formada per mostres d'escultura gòtica, importants conjunts d'esteles discoïdals, lloses sepulcrals i altres elements funeraris, com les fosses comunes de la Guerra Civil.
Figura jacent femenina a l'església de Talavera

La Segarra conté 44 fosses comunes de la Guerra Civil del 36, de les quals unes 9 estan fora dels cementiris i la resta, 35, dins dels recintes funeraris.
Porta del cementiri vell de Granyanella
Els cementiris més importants d'aquesta comarca són els de la capital, Cervera, i el de Guissona, que contenen antigues làpides i interessants epitafis. El cementiri més sorprenent? El de Montornès. Però la riquesa del seu patrimoni rau, possiblement, en la senzillesa i humilitat dels petits recintes rurals, esparsos per tota la comarca.
Església i tanca del cementiri de Granollers
Gràcies a tots el segarrencs i segarrenques i a totes les persones que, anònimament i sense saber-ho, ens han ajudat a fer aquest inventari funerari: a Miquel Parramon i a M. Josep Jové del Consell Comarcal de La Segarra i a Jaume Moya de Camins de Sikarra, per estimar, conèixer i dinamitzar La Segarra; a Jordi de Viatge per Catalunya, per la seva conversa i les seves indicacions; al Restaurant La Redolta de Florejacs, per la seva professionalitat i per la cassola de fideus més celestial que mai hem menjat; a un avi de Talavera per resumir-nos amb passió la vida al camp segarrenc i la crisi; a la Fonda Santa Magdalena de Sant Ramon, per una sopa de peix i uns macarrons sublims; al restaurant de Montfalcó per haver-nos permès una trobada molt especial per nosaltres amb Lola i Marina; al personal de l'Arxiu Comarcal de La Segarra, per la seva ajuda, com la que vam rebre a l'Arxiu Diocesà de Solsona i al de Vic; a La Collita, per haver-nos allotjat i alimentat amb una professionalitat i simpatia encantadora; al bar Txacolí de Cervera, per acollir-nos amablement amb les seves tapes; a la Societat recreativa L'Amistat de Sant Antolí per brindar-nos alguns esmorzars de forquilla; a la millor ratafia que coneixem, Les Voltes, de la Fassina Mercadé de Guissona ; a Cal Gou de Sant Serni per un entorn i professionalitat difícils de trobar; a Àngela Llop, per les seves meravelloses fotos de La Segarra  .....
Cementiri vell de Llanera
Anirem ampliant i corregint la informació de la web a partir de les vostres aportacions i de la documentació que anem trobant i consultant. Esperem les vostres opinions a través d'aquest bloc, per correu electrònic o de l'etiqueta @imatgesdepedra de Twitter.  

Podeu consultar el mapa funerari de La Segarra en aquest enllaç.

Comentaris

Galderich ha dit…
Ha, ha... que bo, precisament ahir vaig ser a Torà i vam visitar el seu cementiri com el de Cellers!
Extraordinari treball i engrescador projecte. Estic molt orgullos d'haver-hi posat un granet de sorra!
Per cert, us agradaría presentar el projecte en la segona trobada de la Xarxa Sikarra, d'entitats de la Segarra Història (14 de juny, a Verdú). Si us animeu, feu-m'ho saber.
Una abraçada!

Jaume Moya
Camins de Sikarra
Bonifacio Esteban ha dit…
Hola, me ha gustado mucho esta entrada, y en especial me ha llamado la atención la figura de la dama de la Iglesia de Talavera, que me recuerda muchísimo a escultura de la dama ça Terra y el caballero Montagut que vi en la Catedral de Tarragona.
Enhorabuena!
Un gran treball i el que queda per descobrir.La Segarra cada dia més! Molt bona feina i Felicitats!

Entrades populars