La capella real de Saint Louis : panteó de la casa d'Orléans (Dreux, França)

Maria, duquessa de Wurtemberg
Dreux és una població francesa d'uns 31.000 habitants, situada al departament d'Eure-et-Loire, a uns 80 km de París. El monument més important de la ciutat és, sense dubte, el panteó reial dels Orléans, situat en un promontori que domina la població. L'indret on avui hi ha la capella reial, estava ocupat per la Col·legiata de Saint-Etienne, que formava part de la residència dels comtes de Dreux. L'any 1783 Lluís de Borbó, cosí del rei Lluís XVI, hi va traslladar les restes de la seva família (Penthièvre) que, fins aquell moment, estaven enterrades a Rambouillet. 
Helena de Mecklembourg-Shwerin, esposa del duc d'Orléans
Durant la Revolució Francesa, el temple va ser parcialment destruït (1793) i les despulles profanades. Finalment es van col·locar en una fossa, coberta amb una llosa de pedra. En aquell moment, les dependències i terrenys de la residència havien estat venudes a diferents propietaris. L'any 1815 la duquessa vídua d'Orléans encarrega un temple d'estil neoclàssic a l'arquitecte Cramail al mateix indret on hi havia la fossa. Però la duquessa va morir (1821) abans que la capella estés acabada; tot i així va ser enterrada a la cripta. La seva estàtua jacent va ser feta per M .Barre fill.
Tomba d'uns de Francesca d'Orléans, de dos anys
Anys més tard, el seu fill, el rei Lluís Felip I, va encarregar a l'arquitecte Lefranc l'acabament dels pòrtics i de la la capella funerària però també preparar les criptes per prop de 100 enterraments, d'acord amb la disposició disposada pel rei. L'estil del conjunt s'ha definit com neogòtic i es va adornar amb magnífics vitralls de la prestigiosa fàbrica de Sèvres. Actualment hi ha més de 50 sepultures ocupades i 10 sense ocupar aproximadament. Totes elles tenen forma d'arca amb escuts nobiliaris i epitafis en llatí i francès. Moltes d'elles estan cobertes per magnífiques estàtues jacents que representen el personatge ja difunt, amb serenor i amb un realisme notable ja que algunes estàtues presenten les circumstàncies en què van morir. Com que no podem parlar de totes les tombes perquè seria molt llarg, parlarem de les que més ens han cridat l'atenció.
Tomba dels reis
La tomba del rei i de la reina ocupen l'espai central de la capella de la Verge. Són les úniques figures representades dempeus (el rei) i orant (la reina). Vestits amb les seves millors gales, el rei posa el braç dret sobre l'espatlla de la reina, en un gest inusualment carinyós quan veiem representacions de la reialesa. A la part posterior de la tomba, s'hi ha esculpit un àngel assegut que, desconsolat, subjecta l'escut reial. És obra de l'escultor Mercié, que també va fer la tomba del duc de Chartres, nét del rei; i la del príncep Enric, que va morir durant una expedició a Saigon l'any 1901 i que Mercié va representar en el moment de la mort, vestit d'explorador, amb els mapes i el compàs caient de les seves mans. La postura del cos i del coll, i l'expressió del rostre representen d'una manera molt realista que va morir amb dolor.
Tomba del duc de Chartres, nét del rei, mort a Saigon

Jacent de Maria, duquessa de Wurtemberg
Una de les sepultures més delicades és la de Maria, duquessa de Wurtemberg, segona filla del rei. Era una excel·lent pintora i escultora. La seva tomba la representa en una posició gairebé jacent però amb un decaïment del cap i el coll especialment bell i serè. Fins i tot els seus estimats pinzells li han caigut de la mà. Cal assenyalar que l'àngel que hi ha sobre l'estàtua jacent va ser esculpit per ella mateixa poc abans de morir. També trobarem una petita talla de Joana d'Arc al seu costat: es tracta de la reproducció d'una de les seves obres, l'original de la qual adorna el palau de Versailles. El conjunt és obra de M. Scheffer, que també va realitzar altres obres a la capella reial.
Tomba de Ferran, duc d'Orléans i de la seva esposa Helena
També parlarem de la tomba de Ferran, duc d'Orléans i fill gran del rei Lluís Felip, que va morir tràgicament als 31 anys. El jacent, obra de Loison, segons un retrat de Harry Sheffer, representa el duc mort amb el trets serens i els ulls tancats. Però el que crida més l'atenció és la figura femenina que l'acompanya, que li allarga el braç però que no l'arriba a tocar, una figura viva, amb els ulls oberts i actitud de súplica. És la tomba de la seva esposa, Helena de Mecklembourg-Shwerin, que va ser enterrada al seu costat però en una capella separada per un arc ogival perquè era de religió protestant. L'escultura, que està semi-incorporada, és d'Henri Chapu.
Detall del rostre. Duquessa d'Alençon, obra de Walhain
El jacent de la duquessa d'Alençon, germana petita de l'emperadriu Sissí, té una història molt interessant. Va morir cremada a l'incendi del Basar de la Charité des Domicians de Paris (1897). L'escultura que podem contemplar és obra de Charles-Albert Walhain i data de 1910. Se la representa dormint serenament, amb una creu sobre el pit que agafa amb la mà esquerra. Però la primera estàtua que es va fer per a la tomba de la duquessa no era aquesta. L'any 1904 l'escultor Louis-Ernest Barrias, que ja havia fet diversos busts de la duquessa, va rebre l'encàrrec de fer-ne una estàtua jacent i va voler representar un cos crispat pel foc i restes de l'incendi al seu voltant. 

La primera tomba de la duquessa d'Alençon, obra de Barrias
Aquesta representació no va agradar gens al marit de la víctima perquè la considerava poc adequada a la noblesa i, quan va morir l'escultor, en va encarregar la segona que avui podem contemplar. La primera estàtua va estar durant anys a les cuines de l'edifici fins que es va exposar al public al Musée d'Art et d'Histoire Marcel Dessal de Dreux, on encara avui es pot visitar.
Tomba de Lluís, mort als 7 any
I per últim, us mostrarem la tomba del príncep Lluís, mort als 7 anys l'any 1874. Aquesta estàtua jacent s'ha anomenat “El nen envelat” (en castellà velado) perquè l'escultor, Aimé Millet, va aconseguir fer el marbre transparent, ja que a través del vel que cobreix el cos es poden distingir els trets del nen. És una de les obres més extraordinàries del recinte.

Com a nota curiosa, direm que un dels personatges enterrats aquí va tenir relació amb la ciutat de Barcelona. El príncep de Conti, que havia mort desterrat a Barcelona l'any 1814, va ser enterrat al convent franciscà de Sant Miquel. L'any 1844 el rei francès va ordenar el trasllat de les despulles a Dreux perquè el convent estava a punt de ser derruït. Les autoritats i súbdits francesos a Barcelona li van rendir honors a l'església de la Mercè. Actualment està enterrat en una de les criptes inferiors, a l'antiga cripta dels Penthièvre (no visitable).
Imatge exterior de la capella funerària de Dreux
Per saber-ne més

Web oficial : http://www.chapelle-royale-dreux.com/

Contributeurs de Wikipédia, "Chapelle royale de Dreux," Wikipédia, l'encyclopédie libre, http://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=Chapelle_royale_de_Dreux&oldid=118004175 (Page consultée le octobre 18, 2015).

“Le gisant de la duchesse d'Alençon : Des caves de la chapelle au musée.” Blog DREUX PAR PIERLOUIM [consultat 15 d'ctubre de 2015].


Chapelle sépulcrale de Dreux : description de la chapelle de Dreux et des sépultures qu'elle renferme. Edició : impr. de Fain et Thunot (Paris), 1847 . Obra de domini públic dipositada a la Bibliothèque nationale de France, département Philosophie, histoire, sciences de l'homme, FOL-Z LE SENNE-434 (10) 

Comentaris

dapazzi ha dit…
FELICITATS.
Un post molt ben documentat.
Un plaer passar per ací.

Entrades populars