Vista del Campo Santo des del carrer |
La Catedral
de Sant Joan Baptista de Perpinyà va ser consagrada l'any 1025 però la construcció actual correspon a l'any 1321, quan el rei
Sanç (cast. Sancho) va posar-ne la primera pedra. Va esdevenir catedral entre
els segles XVII i XVIII. Actualment és Concatedral del bisbat de
Perpignan-Elna.
Existeixen
testimonis escrits de 1152 que parlen d'una manso, al costat de l'església, que
limitava al nord amb un cementiri. Però el recinte del qual us parlarem avui,
conegut amb el nom de Campo Santo, data d’entre finals del segle XIII i
començaments del segle XIV.
Es
tracta d’un claustre de planta quadrada, adossat a la catedral, on les
sepultures, originalment només destinades a l’alta burgesia i a la noblesa de
la ciutat, es van disposar en arcosolis repartits entre les quatre galeries. És,
possiblement, el claustre funerari més antic de França, on trobem magnífics
exponents similars com el Campo Santo d’Orleans o el de Baiona. La ciutat de
Perpinyà, per exemple, en tenia tres més, avui ja desapareguts: el dels Grans Carmes,
el dels franciscans i el dels dominics. Actualment no es conserva l’ala oest,
que va ser destruïda al segle XIX per construir-hi el seminari capitular però molt abans havia tingut diversos propietaris i diversos usos, ja que havia
estat desafectat per raons higièniques a finals del segle XVIII. Tot i que va
ser declarat monument històric l’any 1910, no va ser restaurat fins a finals
del segle XX.
Detall d'alguns arcosolis |
De
les excavacions que es van dur a terme durant aquest període, es va deduir que
les galeries estaven cobertes per una barbacana sostinguda per columnes amb
capitells esculpits. També es va observar que cada sepultura estava presidida per
l’escut d’armes de la família. Tot i que s’han conservat algunes làpides i
escuts encastats als murs, després de la restauració, la majoria d’aquests
elements van ser traslladats i emmagatzemats al Convent dels Mínims de la
ciutat. Les sepultures estan datades entre el segle XIV i el XVII. Avui en dia
es desconeix el nombre de sepultures familiars que existien originàriament, tot
i que alguns estudis parlen de 88 distribuïdes entre les quatre galeries, d’acord
amb una descripció de mitjans del segle XIX.
Un dels elements que encara es conserven dins d'un arcosoli |
L’any
1321 es va cavar un ossari destinat a la resta de la població. Presenta forma
octogonal i està situat al centre del claustre. Actualment no presenta
decoració però sembla que estava coronat per una creu. Interiorment està
dividit en 15 compartiments rectangulars i trapezoïdals. Es desconeix l’ús que es feia de cada un d'aquests compartiments.
Tomba de Bernat Miafre. Representa el Judici Final |
A l’est,
hi trobarem la capella Sant Joan Evangelista, anomenada de la Funerària, construïda a finals al segle XIV
(1396). Es tracta d’un edifici d’una sola nau i decorada amb vitralls
contemporanis de Shirley Jaffé. Rep el nom de la Funerària perquè
originàriament era utilitzada per custodiar els difunts la nit abans de l’enterrament.
Hi ha
nombrosa documentació sobre aquest cementiri, que podeu trobar a continuació.
Vista del recinte (galeria costat catedral) |
Per saber-ne més:
"Campo Santo de Perpinyà." Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure. 14 maig 2017, 20:59 UTC. 14 maig 2017, 20:59 <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campo_Santo_de_Perpiny%C3%A0&oldid=18440285>.
Bayrou L. “Pyrénées-Orientales. Perpignan, dégagement et mise en valeur du cloître dela cathédrale Saint- Jean ou « Campo Santo »”.Bulletin Monumental, volum 143, n°2, 1985. pp. 157-158.
Mallet Géraldine. “Le cloître-cimetière Saint-Jean de Perpignan : observations”. Archéologie du Midi médiéval. Volum 7, 1989. pp. 125-136.
"Campo Santo de Perpinyà." Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure. 14 maig 2017, 20:59 UTC. 14 maig 2017, 20:59 <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campo_Santo_de_Perpiny%C3%A0&oldid=18440285>.
Bayrou L. “Pyrénées-Orientales. Perpignan, dégagement et mise en valeur du cloître dela cathédrale Saint- Jean ou « Campo Santo »”.Bulletin Monumental, volum 143, n°2, 1985. pp. 157-158.
Mallet Géraldine. “Le cloître-cimetière Saint-Jean de Perpignan : observations”. Archéologie du Midi médiéval. Volum 7, 1989. pp. 125-136.
Mallet,
Géraldine. Les Cloîtres Démontés
du Roussillon Des XIIe, XIIIe et XIVe Siècles. Lille: ANRT, 1992..
Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis
les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. Paris: H. Welter, Éditeur, 1897.
L'ajuntament de Perpignan
tè publicats els horaris de visita d'aquest monument a la web i a la porta
d'accés. L'entrada és gratuïta i lliure. Està situat a la rue Amiral Ribeil, un carreró estret al costat de la catedral.
Comentaris
Gracias por el apunte, Esther y Toni. A este paso voy a tener que pedir una vida extra a los Reyes Magos el próximo año porque no voy a tener suficiente tiempo de visitar todo lo que tengo en mi lista de "lugares que ver antes de morir".
Especialmente en estos días, recibid un muy fuerte abrazo y un buen montonazo de besos.
Cal.