El cementiri dels oblidats de Saint-Robert (Saint-Egrève, França)


Imatge del pabelló principal (extreta dela web de l'ajuntament www.saint-egreve.fr)

En aquest blog us hem parlat anteriorment del cementiri dels oblidats de Cadillac i de Saint-Alban-sur-Limagnole, recintes funeraris propis d’antics o actuals centres psiquiàtrics. Avui us parlarem del Centre Hospitalier Alpes-Isère a Saint-Egrève. 

El Priorat benedictí de Saint-Robert de Cornillon   va ser fundat, aproximadament, l’any 1080. Durant la Guerra dels Nou Anys  (finals del segle XVII) el recinte religiós va ser convertit en hospital de guerra. Durant tot el segle XVIII i la primera dècada del segle XIX l’antic priorat va ser un Dépôt de mendicité, és a dir, un asil per a pobres, anomenat Maison de refuge de Saint-Robert. Durant molts anys també va servir com a correccional, refugi d’afectats per la ràbia, per a joves embarassades, per persones afectades per malalties venèries i per malalties infeccioses, entre d’altres coses.
Dépôt de mendicité à établir dans l'ancien couvent des Bénédictines de Saint-Robert (1813) Disponible a http://www.culture.gouv.fr/documentation/archim/dossiers.htm
L’actual centre hospitalari, anomenat Centre Hospitalier Alpes-Isère des de 2010, es va crear com a asil psiquiàtric (Asile Public d'Aliénés de Saint-Robert) l’any 1812 i va esdevenir hospital psiquiàtric l’any 1937 amb el nom d’ Hôpital Psychiatrique départemental de Saint-Egrève
Església de La Mota amb el cementiri del municipi en primer pla
Actualment encara queda algun vestigi del priorat i algun dels edificis de l’antic centre del segle XIX, concebut ja des d'aleshores com un centre obert, on els malalts es distribueixen en petits pavellons envoltats de bosc i de jardins. L’any 1887 el centre comptava amb 800 interns, entre homes i dones. L’any 1928  ja tenia 1600 interns i uns 250 treballadors, dels quals 90 eren religioses. Actualment dóna servei a tota l’àrea de Grenoble i rodalies. 
Vista del cementiri amb la fossa de l'hospital en primer pla
Des d’un principi, el centre comptava amb un cementiri per a les persones internes i pel personal però no hem trobat documentació de la seva situació dins del recinte.  Els plànols antics que es poden consultar, com el que us mostrem de 1813, no n’assenyalen la situació. Però es disposa d’una descripció feta per un dels treballadors: 

Les funérailles étaient en principe religieuses, mais la volonté du défunt ou de sa famille était respectée. Le cercueil en bois blanc était des plus rustiques, sans aucun ornement ( à moins que la famille n'en fournissent un plus luxueux à ses frais) .

Il n'y avait aucun monument dans ce cimetière. Seul des petites croix de bois uniformes, bien alignées, signalaient simplement les tombes. Actuellement, ce petit cimetière n'existe plus. L'hôpital dispose d'un carré réservé dans le cimetière communal, à La Monta, pour ensevelir ses morts.

Consultat a Diebolt, Jean-Michel. “TEMOIGNAGE d'un employé en 1928”. [blog  de Jean-Michel Diebolt] .

Fossa de l'hospital al cementiri del municipi
El cementiri del municipi de Saint-Egrève està adossat a l’església de La Monta, església de la qual en queden molts pocs vestigis del seu origen medieval ja que l’any 1852 veïns i, precisament, interns de l’asil psiquiàtric van engrandir i reformar.  Al quadrant més antic del cementiri hi trobem una fossa de forma rectangular coberta de pedres blanques, una sepultura sense decoració amb una placa de marbre indicant que aquí reposen els morts a l’asil psiquiàtric de Saint-Robert fins a 1967, any en què van ser traslladats des del cementiri de l’hospital. 
Placa de la fossa de l'hospital
Adossada al mur de l’església, trobarem la sepultura de 22 de les religioses de la Charité de la Roche-sur-Foron que havien treballat a l’asil entre 1843 i 1958.
Sepultura d'algunes de les religioses que van treballar a l'hospital
Per saber-ne més

Caire,Michel “De l'Asile d'aliénés de Saint-Robert au Centre Hospitalier Alpes-Isère” [web HISTOIRE DE LA PSYCHIATRIE EN FRANCE]. visitat 29 d’agost de 2017.

Diebolt, Jean-Michel. “TEMOIGNAGE d'un employé en 1928”. [blog  de Jean-Michel Diebolt] . visitat 29 d’agost de 2017.



Comentaris

Entrades populars