El cementiri central o d’Assebroek de Bruges (Bèlgica)

Una de les entrades del cementiri central de Bruges
Panteó Deljoutte
Bruges (Bruge) és una ciutat d’uns 117.000 habitants situada a Flandes (Bèlgica) molt coneguda turísticament pels seu patrimoni històric. El cementiri central de Bruges, habitualment també anomenat  d’Assebroek perquè està situat en aquesta zona de la ciutat, una de les vuit divisions administratives que la formen.  El municipi disposa d’una dotzena de recintes funeraris.
Un dels exemples escultòrics del recinte
Una de les avingudes del recinte
Va ser inaugurat l’any 1787, només tres anys després del decret reial que impedia els enterraments als temples i intra-murs. El primer projecte (1837) va anar a càrrec de l’arquitecte Pierre François Buyck.   Consten, com a mínim, dues ampliacions ja al segle XIX (1841 per arribar a les 2 hectàrees i 1864) i d’altres del segle XX, fins arribar a les 12 hectàrees actuals de superfície, que inclouen dos recintes de columbaris construïts l’any 1979 i 1996. Una de les ampliacions es va fer acabada la Primera Guerra Mundial per poder crear recintes militars i de víctimes civils. Oficialment s'anomena Centrale Begraafplaats Brugge-Assebroek
Plànol del recinte
Aquest recinte ha esdevingut el lloc d’enterrament dels principals personatges de Bruges.  La majoria de sepultures es reparteixen entre avingudes arbrades, on l’ombra i la humitat ha cobert la majoria de sepultures d’una capa verda de molsa. S’hi poden distingir recintes de diverses comunitats religioses; el Panteó-capella dels bisbes i dels membres del capítol de la catedral de la ciutat; i, sobretot, quadrants de tombes militars, que inclouen soldats belgues de la Primera i de la Segona Guerra Mundial, soldats de la Commonwealth, alemanys, 81 sepultures de soldats aliats de la II Guerra Mundial, etc.
Recinte religiós de les germanes de St. Jans Hospitael
Entre el recinte dedicat als deportats i el dedicat als presos polítics l’any 1949 (circa) s’hi va erigir un monument anomenat “L’afusellat”. Està format per una gran creu llatina de granit i una figura masculina davant amb el tors nu i les mans lligades darrera, esperant l’execució.  És el monument Pro Patria (Per la Pàtria), obra d’Octave Rostaesrt (no signada). 
Un dels símbols funeraris més habituals als cementiris belgues.
La humitat i la molsa ho envaeix tot


L’interès per la conservació d’aquest patrimoni cultural i històric es va materialitzar, a finals de la dècada dels anys 70 del segle XX, amb la creació d’un Lapidarium, és a dir, una exposició permanent per recollir-hi fotografies antigues, elements decoratius i panells explicatius de la història del recinte. Se’ns dubte, és una bona iniciativa que trobem ja a alguns cementiris. També s’ha iniciat un inventari de les tombes principals.

Mostra d'antigues tombes al Lapidarium

Detall dels objectes conservats al Lapidarium

Per saber-ne-més

No hem trobat estudis rellevants sobre aquest cementiri.


Comentaris