El cementiri de Crespi d’Adda: exemple de colònia tèxtil

Vista de l'avinguda arbrada que porta al cementiri

Crespi d’Adda és una colònia tèxtil situada a pocs quilometres de Bèrgam (Itàlia). Fundada per la família Crespi l’any 1878, va arribar a tenir més de 3.000 obrers que treballaven sobretot teles de cotó. Disposava de llum elèctrica, aigua corrent, economat, safarejos públics, metge, farmàcia, teatre, escola, equipaments esportius, i església. I també de cementiri. Tant els tipus d’habitatges com d’equipaments estaven pensats per al benestar dels diferents estaments de la fàbrica però també per un paternalisme industrial que es veu clarament al cementiri. L’any 1995 tota la colònia va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. Com a establiment fabril va estar en funcionament fins el 2004 però actualment encara està habitada, bàsicament per descendents dels treballadors de la fàbrica i la visiten més de 30.000 turistes l’any.

Vista del recinte
L’any 1896, Silvio Benigno Crespi, fill del fundador i l’amo de la colònia en aquell moment, va voler obrir a concurs públic la construcció del recinte funerari i de la capella familiar. S’hi van presentar 27 propostes, entre les quals va guanyar la de l’arquitecte milanès Gaetano Moretti. Aquest arquitecte, amb nombroses obres civils no només a Itàlia sinó també a Argentina, o a l’Uruguai, per exemple, és l’autor des projectes arquitectònics funeraris al Cimitero Monumentale de Milano, al Cimitero de Chiavari (Ligúria), etc. Va reconstruir, també el Campanile de San Marco de Venècia.
 
Fotografia de 1908, el dia de la benedicció del recinte (Font:http://ioprimadime.com/gaetano-moretti)
El cementiri va ser beneit el 3 de novembre de 1908 pel Bisbe de Bèrgam amb l’assistència dels obrers i nombroses personalitats. En la mateixa cerimònia es va consagrar l’altar de la capella del mausoleu Crespi, on a la tarda s’hi van dipositar els ossos i les cendres dels avantpassats dels Crespi, que s’havien traslladat del Cementiri Comunal de Capriate.
Vista del recinte des de l'escalinata del mausoleu
El principal carrer de la colònia es va allargar uns 300 metres, configurant un passeig arbrat, fins al recinte del cementiri, que està molt proper a la confluència dels dos rius que donaven la força hidràulica a la colònia: l’Adda i el Bremo.

Vista (sota la pluja) de les escultures exteriors del mausoleu dels Crespi
El recinte, de planta quadrada i dividit en 12 quadrants, està dominat per l’enorme mausoleu de la família Crespi: un piràmide esglaonada coronada per una creu llatina a uns 25 metres d’alçada. Les tres escultures assegudes a un dels esglaons de la piràmide són obra de l’escultor Antonio Carminati https://it.wikipedia.org/wiki/Antonio_Carminati i  representen les Virtuts teologals: la Fe, l’Esperança i la Caritat, motiu funerari molt representat al cementiris. També hi trobarem diferents sanefes amb motius geomètrics i florals i una garlanda amb fruits i flors. Cal  destacar els crismons que hi ha a cada una de les cares de la piràmide, tot i que estan molt erosionats.  Moltes de les decoracions estaven cobertes per una capa daurada, avui pràcticament perduda.
Porta d'entrada al mausoleu dels Crespi

La porta d’accés, de bronze, a més d'altres decoracions, presenta una inscripció en forma de fris a la part inferior amb la frase següent:
"More et vita duello conflixere mirando, mors mortua est". 
Traducció: La mort i la vida s’han enfrontat en un prodigiós combat, la mort ha estat derrotada.

Imatge de l'interior del mausoleu. Extreta de l'obra Luca Beltrami (vegeu apartat "Per saber-ne més" al final de l'entrada)
Malauradament no és possible entrar dins el mausoleu però de les descripcions i fotografies antigues que hem consultat, podem saber que ens trobem amb una capella de marbre decorada amb mosaics i elements daurats, enllumenada per diversos finestrals. A banda i banda de l’altar, s’obren les portes que condueixen a la planta inferior, on es disposen els llocs d’enterrament. La cripta, formada per tres galeries i una sala central, conté més de 50 llocs d'enterrament, entre sarcòfags aïllats i columbaris. Les decoracions van anar a càrrec de Carlo Cavallotti, el treball en marbre era de Leopoldo Fenadini, i els treballs de ferro a càrrec de Malugani i els de bronze al de Lomazzi.
Vista del mausoleu i de les tombes dels obrers en primer terme
Als diferents quadrants del recinte estan situades les tombes dels obrers i treballadors de la colònia, a qui els Crespi pagaven unes esteles de formigó amb una creu llatina gravada. La diferència entre el mausoleu i aquestes humils sepultures va ser expressament buscada, no només per assenyalar la diferència social, sinó també per escenificar el paternalisme industrial del qual us parlàvem abans. 
Una de les construccions de servei
Adossades als murs perimetrals més propers a la tomba de l’amo hi trobem sepultures més elaborades, que corresponen a caps i enginyers que es van voler pagar la seva pròpia tomba. A les cantonades més properes  l’entrada, hi ha dos construccions que corresponen a la casa mortuòria i a un magatzem.

Per saber-ne més

Beltrami, Luca (ed.) GaetanoMoretti: Costruzioni, Concorsi, Schizzi. Milano, 1912 

Documentació de l’expedient de declaració de Patrimoni de la Humanitats, on s’hi fa una descripció acurada i explica la història de la colònia.

Una de les tombes dels obrers

Comentaris