Els anglesos: cementiri de Bilbao (Euskadi), amb uns altres ulls


L'any passat us vam parlar del calendari de l'amic Jordi Valls, que ens ha enviat el seu contingut per compartir-lo amb tots vosaltres. Anirem publicant properament tots els cementiris del calendari d'aquest any, dedicat als cementiris anglesos . El text i les fotografies d'aquesta entrada són propietat de Jordi Valls.

Els cementiris anglesos, que en realitat hauríem d’anomenar britànics, es varen originar a Espanya i Portugal per la prohibició que els ciutadans anglesos i d’altres nacionalitats de religió no catòlica fossin enterrats en els cementiris ja establerts, que depenien de les autoritats religioses catòlico-romanes, i per això s’hagueren d’establir llocs especials per a ells, per tal que els familiars no es veiessin obligats a enterrar els seus difunts en llocs com els patis de casa seva o de la seva fàbrica, o en el cas més extrem a la platja, com passava a Dènia o Màlaga, a més de fer-ho de forma quasi clandestina i sempre de nit.

Aquesta situació va fer que al segle XVII, en temps d’Oliver Cromwell, s’establís un tractat entre Espanya i el Regne Unit per tal que es concedissin llocs decents i apropiats per enterrar els anglesos morts aquí. Les autoritats espanyoles no es van donar massa pressa en complir el tractat i van haver de ser sempre gestions personals dels cònsols britànics de cada població les que solucionessin el problema. Finalment a tot Espanya se’n crearen uns 20, a més dels que també es formaren a Portugal, on hi havia el mateix problema.

Així van anar neixent aquests recintes, alguns dels quals amb el pas del temps han perdut la seva finalitat inicial i s’han convertit en una curiositat històrica i fins i tot atracció turística, mentre que altres continuen amb la seva funció inicial, i on no solament s’hi sepulten ciutadans britànics, anglicans o no, sinó també d’altres nacionalitats i d’altres religions.

Cementiri dels anglesos de Bilbao

Les primeres notícies escrites que es tenen d’un cementiri anglès a Bilbao daten de 1855, si bé es manifesta que per les dates inscrites a les làpides que hi havia aleshores es pot assegurar que en el mateix indret s’havien fet enterraments des de més de vuitanta anys abans, per la qual cosa es podria situar el cementiri com ja existent sobre l’any 1770.

L’any 1859, amb l’arribada del nou cònsol anglès a Bilbao, Mr. Horace Young, s’inicien les gestions per adecentar l’indret, ja que com que estava situat vora el riu Nervión moltes vegades la marea alta l’inundava i deixava al descobert les restes enterrades. El moment va ser bo, ja que aleshores a la ciutat hi havia molta colònia britànica que estava construint el ferrocarril Bilbao-Tudela i les seves aportacions econòmiques van ser vitals per a poder elevar el terreny i tancar-lo degudament amb una tanca de fusta, posteriorment substituida per una de pedra.

L’any 1907 les necessitats d’ampliació del port de Bilbao fan que es comenci a parlar de traslladar-lo però no és fins a 1924 quan s’arriba a un acord per vendre el terreny, adquirint-se’n un l’any 1927 al municipi de Sondika de 40.000 m2 (ja que parlem de britànics, uns 10 acres) i situat a una milla del cementiri municipal de Bilbao (que en realitat està dins el municipi de Derio).

Finalment el dia 1 de maig de 1929 el bisbe de Gibraltar consagra el recinte anglicà i al cap de 10 dies es fa el mateix amb el catòlic, ja que en aquest cementiri hi conviuen les dues religions, anglicana i catòlica, havent-hi dues capelles per oficiar les cerimònies pròpies de cada una. Com a detall anecdòtic cal dir que la tarifa d’enterrament d’una persona no britànica és una vegada i mitja superior a la que es cobra a un súbdit de Sa Majestat.

Dins el mateix recinte hi ha un espai militar on reposen 72 soldats, aviadors i mariners, tant militars com de la marina mercant, de diverses nacionalitats (britànics, canadencs, neozelandesos, xinesos de Hong Kong) morts durant les darreres guerres, alguns dels quals van ser traslladats des del cementiri desafectat d’Ondarroa.
Per cert, els amics de Custodia Compartida ens han informat que el proper dissabte, 30 de gener, hi haurà una visita guiada al cementiri de Sant Andreu del Palomar. Per més informació, consulteu el web de Cementiris de Barcelona.

Comentaris

Clidice ha dit…
m'ha semblat una veritable porta a la història per mitjà d'una teòrica anècdota. Molt interessant, gràcies :)
Galderich ha dit…
Esperem amb gran interès aquesta sèrie pels cementiris dels anglesos.
Fa poc vaig anar a Sant Magí de la Brufaganya i en el cementiri hi havia un petit recinte amb una porta independent que era pels qui estaven fora del catolicisme. Molt curiós.
Llàstima que no us coneixia encara sinó hagués fet una fotagrafia per a vosaltres.
Marcelo Metayer ha dit…
En Buenos Aires hay dos bellísimos cementerios de esta clase, que fueron llamados "de disidentes", por las cuestiones de religión. Son el Británico y el Alemán. Ambos están junto al de la Chacarita, el más grande de la ciudad. He ido una sola vez y me habían prohibido tomar fotos, así que veré si regreso y busco imágenes, que las hay a montones. Un abrazo.
Tempus fugit ha dit…
Lo espero con mucho interés. En Montjuïch hay un "apartado" pero está muy dejado y realemente no se sabe donde empieza y donde acaba. Lo dicho, espero los post con mucho interes.
Feliz semana.
Besos!
Aquí en Albacete, todo se está globalizando,y creo que para bien. El hecho de usar un espacio común para despedir a los finados, está acabando con la católica idea de los protestantes en un sitio, los musulmanes en otro, y los ateos en otro. TODOS volvemos a la tierra...
¿Que importa el resto?

Entrades populars