Els anglesos IV: Fossar dels Jans (Tarragona), amb uns altres ulls


Quart lliurament dels cementiris dels anglesos. El text i les imatges d'aquesta entrada són propietat de Jordi Valls.

Sembla que les primeres inhumacions d’anglesos a Tarragona es remunten a l’any 1711, durant la Guerra de Successió, per la qual cosa aquí seria segurament un dels primers llocs on ciutadans britànics serien enterrats col.lectivament. Es tractaria de soldats anglesos que lluitaven a favor de l’arxiduc d’Àustria, el pretendent a la corona d’Espanya enfront de qui posteriorment seria Felip V.

Aquests soldats, morts per accions bèl.liques o per malaltia, serien enterrats primerament en els glacis de les muralles tarragonines, sent traslladats posteriorment a una pedrera prop del port, si bé l’ampliació d’aquest de l’any 1808 va fer que s’haguessin de tornar a treure i reubicar en el lloc actual. Consta que l’any 1850 l’Ajuntament de Tarragona va cedir el terreny a la Corona britànica, després que un any abans tingués lloc el que podríem considerar primer enterrament modern en aquest indret, encara que el terreny ja tenia funcions funeràries des de temps enrere.

Durant la guerra civil espanyola Tarragona va ser atacada diverses vegades per l’aviació italiana que tenia la seva base a Mallorca i que estava al servei dels sublevats, centrant-se en el port (de gener a maig de 1938 va ser bombardejat 10 vegades), on vaixells de diversos estats desembarcaven les seves mercaderies, principalment carbó per part dels britànics. Aquests atacs van produir la mort d’alguns mariners anglesos, en especial als vaixells Thorpeness i Stanwell, a més del delegat del Comitè de No Intervenció, sent enterrats els anglesos en el seu cementiri, en cerimònies que aprofitant els temps que corrien van ser tota una demostració propagandística, farcida de banderes i corones.

Aquest cementiri seria conegut com a Fossar dels Jans, nom que es donava vulgarment a Tarragona als estrangers, havent-li l’escriptora Olga Xirinacs dedicat un llibre. Si bé en un moment estava situat fora la població, actualment està en una zona urbana de xalets, entre la platja de l’Arrabassada i la del Miracle, al passeig de Rafael Casanova, davant el núm. 25. Darrera d’una paret moderna, una porta reixada dóna pas a un petit pati, al fons del qual s’obren dues criptes dins les quals hi ha unes fileres de nínxols, per la qual cosa segurament aquest és l’únic cementiri britànic on els enterraments s’han fet a l’estil espanyol, en lloc de situar les tombes a terra. Actualment hi ha converses entre l’Ajuntament de Tarragona i les autoritats britàniques per tal de fer-hi estudis arqueològics, restaurar-lo i fer-lo visitable.

Comentaris

Curioso el lugar del cementerio, teniendo en cuenta lo que leo, siendo este un lugar de chalets.
La especulación no conoce límites. Me gusta esta nueva serie.
Qué! Foto de Apu ha dit…
Hola amigos.
Impresionante trabajo. El domingo estuve en la puerta del cementerio de Sant Andreu(BCN) en la entrada se podía ver una escultura impresionante y a mano izquierda un cartel de prohibido hacer fotos...es que ya no podemos ni fotografiar sin pasar por caja... estuve tentado pero soy tan legal que no pude hacer la foto de "strangis" Mira que cuando fuí a ver el Gernika de Picasso creo que el único que no hizo fotos fuí yo...allí todos se saltaban las normas...es lo malo de ir de bueno por la vida.
Un abrazo.

Una cosa...¿no se actualiza el rol de vuestro blog? En qué!foto hace días que hay un post nuevo y estoy preparando otro pero no sale en vuestro enlace.

El link es este
http://blogs.que.es/quefoto/2010/1/21/que-foto-0017-devesa-mayor-parque-urbano-cataluna-
jflar ha dit…
Gracias por informar sobre este tipo de lugares. Cuando descubrí el cementerio británico en Madrid pensé que era algo excepcional en España.¿? ¡Lo que hace la falta de información!. El texto de este post es muy muy interesante.
Tempus fugit ha dit…
Esta serie es genial ¡no tenía ni idea de este cementerio! y las veces que he estado en Tarragnona.
¡Felicidades!
Besos
Landahlauts ha dit…
En Málaga también hay un Cementerio de los Ingleses. A ver si algún día me escapo...
Cementerial ha dit…
MOltes gràcies per la vostra visita i el comentari. El bloc Cementerial va començar a ser un exercici de classe i el tenim força oblidat. Així és que l'oferiment de fer servir el que allà hi ha ara és nostre,

gràcies i felicitats per la vostra feina/hobbie
(al final, no som tan estranys, els qui ens agraden els cementiris...)