Panteó de Catalans Il·lustres: un projecte frustrat



La Ciutadella l'any 1870 Autor Família Cuyàs

Any original 1870 Fons Institut Cartogràfic de Catalunya

Moltes societats han volgut reunir, en forma de panteó nacional, les restes dels seus prohoms o personatges més rellevants del món de l'art, la cultura, la política i la societat. Alguns d'aquests panteons han esdevingut unes bellíssimes mostres d'art funerari, com és el cas del Panteón de Hombres Ilustres de Madrid, el Panteón Nacional de Venezuela, el Panthéon de París, o el Panteó Nacional de Slavin a Praga, per posar-ne només uns exemples.

Entrada actual de l'església castrense de la Ciutadella

Avui us parlarem d'una curiositat desconeguda per molta gent perquè no va passar de ser un projecte que mai es materialitzà: el Panteó de Catalans Il·lustres. La informació i investigació sobre aquesta proposta no és abundant, gairebé només existeix la documentació original que es conserva en diferents arxius de la ciutat de Barcelona però gràcies a un treball de Juan Miguel Muñoz Corbalán (“El "Panteó de Catalans Il.lustres": un proyecto municipal para Barcelona”. D' Art: Revista del Departament d'Història de l'Art, ISSN 0211-0768, Nº 13, 1987 , pags. 185-200 disponible PDF en castellà) en podem conèixer la història.





Vista actual de l'església castrense de la Ciutadella

L'any 1879 l'Ajuntament de Barcelona autoritzà l'adequació de la capella de Santa Àgueda de la Catedral de Barcelona per dipositar-hi les restes dels herois del complot de l'Ascensió (11 i 12 de maig de 1809) contra les tropes napoleòniques, els quals foren executats al recinte fortificat de la Ciutadella. El tinent d'alcalde Joan Coll i Pujol proposà, aleshores, conservar l'antiga església castrense de la Ciutadella, molt malmesa i gairebé abandonada, per situar-hi el Panteó de Catalans Il·lustres.


Detall de la cúpula

L'alcalde Rius i Taulet signà l'acord pel qual s'iniciaven les obres de restauració de l'església de la Ciutadella per enterrar-hi, no només les restes dels herois del complot de l'Ascensió, fins aleshores gairebé abandonats a la Catedral de Barcelona, sinó també les d'escriptors i filòlegs com Campmany i Carles Aribau, i artistes com Marià Fortuny. A continuació us en reproduïm el text, que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, dins l'expedient “relativo a la erección en la capilla de la ex-Ciudadela de un Panteón de Catalanes Ylustres (17-2-1889):


“Acuerdo celebrable, y sin duda alguna de grande honra para el Municipio de Barcelona, fue el adoptado en Consistorio de 12 de julio de 1881 en virtud del cual se disponía fuesen debidamente honradas las venerables cenizas de los mártires de nuestra independencia, cuyos restos, despues de incomprensibles vicisitudes, yacen aun insepultos, si bien piadosa é interínamente guardados en una de las dependencias de nuestra Catedral Basilica.


Campmany. nuestro primer filólogo de la época contemporánea gloria legítima de Cataluña, entre las más altas celebridades españiolas, cerró los ojos en la capital de nuestras provincias andaluzas en 1813, y Barcelona, que, por patriótico impulso, reclamó aquellas cenizas venerables, las tiene depositadas, en la Capilla de nuestra antigua Necrópolis, al lado de los restos, no menos respetables, del patriarca de nuestro renacimiento literario, el insigne patricio D. Buenaventura Carlos Aribau.


Más tarde, en 1874, un artista de fama y celebridad universales, maestro y personificación de una escuela pictórica moderna, exhalaba su postrer suspiro en la tierra clásica del Arte; pero tierra estranjera. al fin, para los que profesan el culto sagrado de la inmortalidad y de la patria.
Entónces, Barcelona, á impulsos de esos nobles sentimientos, reclamó las preciosas cenizas del inmortal Fortuny, para darles perpetua y honrosa sepultura en el Panteon de sus mas indiscutibles celebridades; y la desolada familia, haciendo justicia á las piadosas aspiraciones de la Capital de Cataluña, accedió á los vivísimos deseos de este Cuerpo Municipal.


Hora es ya pues, de que este Excmo. Ayuntamiento acuerde eregir el Panteon de Catalanes ilustres en la Capilla de la ex-Ciudadela, dando honrosa y definitiva sepultura a los sagrados despojos de los que con su saber y su heroismo, se han hecho dignos de saludable ejemplo y de eterna recordación.


Se ha dicho, y por ser verdad indiscutible, fuerza es repetirlo, que los pueblos modernos aprenden á ser grandes, prudentes y libres, tanto por sus condiciones propias, como por las enseñanzas y ejemplos de sus mayores. Si estos ejemplos no se perpetuan, si los nombres de los que los realizaron no se glorifican, impera la ignorancia, se sobrepone el olvido y las generaciones que no acertaron á honrar á sus ilustres progenitores, ni á perpetuar sus preclaros hechos, llevan siempre mas el dictado de desagradecidos é ignorantes, ya que es sobradamente benévolo el de olvidadizos y descuidados.


Sin duda alguna que el actual Municipio de Barcelona profundamente penetrado de la verdad de este aserto no consentirá, bajo ningun concepto, venir comprendido entre el número de estos últimos; y por esta razón, en la seguridad de interpretar los patrióticos deseos de ese Municipio, tengo la honra de proponer á V.E. Se digne acordar:


1 .Que se erija en la Capilla de la ex-Ciudadela el Panteon de Catalanes ilustres en donde se guarden las cenizas de aquellos hijos de Cataluña, que por sus actos se hayan hecho merecedores de tan alto honor.


2. Que se construyan desde luego los sarcófagos que deben contener los restos de los ilustres patricios de los cuales se hace mérito en la presente comunicación.


3 Que se realizen en la Capilla de la ex-Ciudadela las obras necesarias para el objeto á que se la destina.


4 Que inmediatamente, después de terminadas dichas obras, se trasladen solemnemente al Panteon de Catalanes Ilustres los restos de los Mártires de nuestra independencia, los de D. Antonio Campmany y Monpalau, los de D. Buenaventura Cárlos Aribau y los de D. Mariano Fortuny, haciéndose al efecto previamente las gestiones convenientes para la traslación á nuestra Ciudad de las cenizas del inmortal pintor que se acaba de citar.


5. Que la Comisión especial del Excmo. Ayuntamiento encargada de la habilitación y reforma de los Pabellones é Iglesia de la ex-Ciudadela quede autorizada para proceder por sí sola ó en union de las personas que tenga á bien designar, á dar cumplimiento á todo lo propuesto.


V.E. sin embargo teniendo en cuenta la importancia del asunto acordará lo que estime mas oportuno.
Barcelona 17 Febrero de 1889.
El Alcalde Const.' Presid.", Francisco de P. Rius i Taulet.
Excmo. Ayuntamiento Constitucional de esta Ciudad.”


Després d'alguns anys (maig de 1894), l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí va preparar el pressupost, els plànols i els contractes per a l'obra de la reforma, que fou adjudicada inicialment a l'empresa Piera, Cortinas y Compañía. Estava previst fer una profunda reforma de l'exterior, pintar l'interior, representar quatre Santes catalanes a la cúpula, separar del mur de l'àbsis el templet de l'altar major i situar els sarcòfags dels catalans il·lustres sobre mènsules a mitja alçada del mur. El pressupost inicial es gastà en obres de condicionament de l'estructura no previstes i no es realitzà cap altra aportació pressupostària. La premsa de l'època se'n feu ressò amb opinions a favor i en contra però en general va ser una iniciativa ben rebuda per l'opinió pública.


La Parròquia castrense del Parc de la Ciutadella, més coneguda amb el nom d'Església de la Ciutadella, es construí entre les anys 1717 i 1728, sota les ordres de l'enginyer Alejandro de Retz i era gairebé l'únic exemple de barroc nord-europeu de Barcelona (totes les altres construccions barroques segueixen models del sud europeu). La seva funció original era la de capella castrense del recinte militar de la Ciutadella, construïda per l'enginyer flamenc Pròsper de Verboom per ordre del rei Felip V i seguint el model de ciutadella militar generalitzada per Vauban a França, amb l'objectiu de dominar Barcelona després de les guerres borbòniques. La demolició d'aquest recinte es portà a terme a partir de l'any 1868 però se'n conservaren alguns edificis entre els quals destacarem el Palau del Governador (actualment un institut), l'Arsenal (actualment Parlament de Catalunya) i l'església castrense. Us recomanem la lectura del capítol dedicat a la història de la Ciutadella i del barri de la Ribera que trobareu al llibre Barcelona antigua y moderna o descripción de la historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días, d'Andrés Avelino Pi y Arimón (GoogleLibros. Tom I, 1854, pàg. 346-354), un curiosa mirada sobre la Barcelona de mitjans del segle XIX.


Vista de l'interior

Un cop abandonat el projecte del Panteó, s'estudià la possibilitat de convertir l'església en Biblioteca Pública d'Autors Catalans, en Arxiu Municipal, en Museu d'Art Litúrgic o en Hemeroteca, projectes que tampoc es portaren a terme. Durant uns anys, també fou magatzem del parc de bombers fins que es restaurà per al culte religiós. El darrer intent de crear un Panteó de Catalans Il·lustres fou una proposta del president de la Generalitat Lluís Companys que sol·licità traslladar les restes del president Macià a l'església de la Ciutadella. Aquesta proposta va ser fins i tot aprovada per l'Ajuntament de Barcelona el 26 de març de 1934. El començament de la Guerra Civil no va permetre materialitzar-ho.


Tomba del brigadier Claudio Traggia

Actualment, l'església ha recuperat el seu ús original, és a dir, la de parròquia castrense i està dedicada a la Immaculada Concepció, patrona de la Infanteria. És d'estil neoclàssic. Algunes informacions afirmen que Verboom està enterrat a la cripta d'aquesta capella. Actualment no hi ha constància de l'existència d'aquesta cripta i ni d'aquesta tomba. A l'interior hi trobarem la tomba del brigadier Claudio Traggia i un vas sepulcral d'un coronel que havia governat la Ciutadella, ambdues situades gairebé a l'entrada. Darrere l'altar existeixen tres vasos sepulcrals, sense inscripcions, que possiblement són fosses comunes. Antigament hi havia un cementiri a l'exterior, situat darrere l'absis.


Vas sepulcral

A Catalunya hi hagueren d'altres propostes de panteó d'il·lustres que mai es portaren a terme, com la del conegut arquitecte modernista Puig i Cadafalch, que va fer un projecte per convertir la sagristia nova del monestir de Poblet en un panteó de Catalans Il·lustres (1936) o com alguna proposta de fer-lo a Montserrat.


Església del Parc de la Ciutadella l'any 1921. Fons Salvany (Biblioteca de Catalunya)

Comentaris

JFL ha dit…
Una pena que se frustrara este proyecto. Sería,sin duda un lugar bellisimo.
Un saludo
Ksawery ha dit…
¡Estupenda entrada!

Fue un placer, como siempre, acompañaros a este lugar con pretensiones tan ilustres y descubrir un retazo más de nuestra historia.

Lástima que el párroco no pudiese darnos más detalles sobre el destino de Verboom. Ya lo encontraremos...
marta ha dit…
Como siempre, un placer leeros. gracias por este post.
Ernesto Niebla ha dit…
Molt interessant aquest tema del frustrat panteó català. Un tema molt desconegut. Gràcies!!
Clidice ha dit…
No en sabia ni un borrall! molt interessant, gràcies! :)
APU Barcelona ha dit…
Este verano estuve dentro haciendo unas fotos... una pena.
Galderich ha dit…
No en sabia res com de tantes coses. Fantàstic conèixer un projecte d'aquest tipus.

Malgrat tot, es parla de Marià Fortuny com si estigués a Catalunya. Pel que vaig llegir farà un parell d'any Fortuny estava enterrat a Roma i va sortir als diaris perquè algú s'havia emportat el bust que coronova una columna del monument funerari.

Més que buscar en Verboom hauríem de buscar en Fortuny!

Una abraçada i moltes gràcies per un apunt com aquest.
Lola ha dit…
Una informació que desconeixia totalment, com moltes de les que en feu esment en el vostre bloc. Molt interessant.
Mar-Giverny ha dit…
ha sido una sorpresa, no tenía ni idea. En su momento hice fotos sin saber nada de nada.Gracias pir esta inteersante e ilustrativa entrada.Marià Fortuny Marsal si está enterrado en Roma, en el "Cementerio de Verano"
Verboom murió en el 1737, a ver si entre todos le encontramos:-)))))
Petonets.
G.P. Verboom murió en Barcelona el 19 de enero de 1744. Fue enterrado en el Convento de Santa Catalina, en una tumba junto a su mujer, Margarita Vischer. El que quiera encontrar su tumba in situ lo tiene crudo. El convento se demolió con el proceso de Desarmotización del siglo XIX y en su lugar se erigió un mercado de abastos. Por si faltaba algo, el Ayuntamiento de Barcelona volvió a intervenir a finales del siglo XX y se encargó de aniquilar dicho mercado para dejar lo que existe en la actualidad.